Objectius assolits

Vull compartir amb vosaltres la satisfacció d'haver assolit els objectius que em vaig proposar pel que fa a l'obtenció d'ajudes pel meu net amb autisme i la seva família, i per les altres persones amb autisme i les seves famílies. Per fi, després de 20 mesos de lluita (juliol de 2008), per aconseguir ajudes de la Generalitat de Catalunya pel meu net amb autisme i la seva família, així com per les altres persones amb autisme i les seves famílies, us he de comunicar amb molta satisfacció, que s'han aconseguit els objectius que pretenia al haver obtingut un compromís formal i per escrit, de la Directora de l'Institut Català de Serveis Socials de la Generalitat de Catalunya, (ICASS) Sra. Carolina Homar, pel que fa a la dotació de serveis i espais, recursos per l'atenció continuada, promoció del lleure de les persones amb autisme i l'ajuda a les famílies, tot en l'entorn de Sabadell. Aquesta confirmació escrita de la Directora General de l'ICASS ,es correspon amb els compromisos i voluntats expressats en una reunió que vam tenir el dia 4 de març d'enguany, a la seu de la direcció de l'ICASS , en que eren presents la Sra. Carolina Homar, Directora General, Sr. Josep Farré, Subdirector General d'Atenció a la Persona, Sr. Juan Luis Gil, Cap del Gabinet Tècnic de l'ICASS, els meus fills, Francesc Pellicer i la seva esposa Marta Bacardir, pare i mare del meu net amb autisme, i co-fundadors i representants de la entitat en favor de les persones amb autisme, “Obrir-se al món” de Sabadell. La Sra. Carolina Homar, en el seu escrit ens manifesta que els compromisos i les voluntats que es varen expressar a la reunió s'han de veure concretats en un conjunt d'accions consensuades a emprendre a partir d'ara, amb l'Associació “Obrir-se al món” de Sabadell. En els meus nombrosos escrits enviats a la Generalitat, demanava el reconeixement explícit de l'autisme com un trastorn específic amb necessitats també especifiques; reconeixement que fa la Sra. Carolina Homar en el seu escrit: “D'entre els diferents àmbits d'actuació per les persones amb discapacitat, aquelles que estan en qualsevol situació de l'espectre autista han de ser objecte d'una especial atenció i dels nostres esforços, ja que estem convençuts de la complexitat i de la importància quantitativa i qualitativa del problema.” També els havia manifestat la necessitat de que s'entengués que l'autisme era un trastorn que afectava de manera mol notable a tota la família, i que per tant, les famílies de les persones amb autisme necessitaven suports i ajudes per poder atendre als seus fills o filles. Cosa que la Sra. Carolina Homar també reconeix en el seu escrit : “Aquesta especial atenció ha de cobrir, d'una banda les necessitats de les persones afectades; de l'altra, les dels seus familiars. És important que aquests se sentin recolzats en la seva tasca diària com a cuidadors ja que l'assoliment de resultats i beneficis conseqüència dels seus esforços repercutirà beneficiosament de manera directa a la persona afectada”. El compromís de l'ICASS s'estén també a contactar amb els serveis competents en la matèria de l'Ajuntament de Sabadell, a fi de proposar un grup de treball conjunt que ofereixi un espai on treballar per assolir les diverses solucions al problema. Com podeu veure ha costat però cal que ens felicitem tots plegats pels bons resultats obtinguts. Comparteixo el que diu la Sra. Carolina Homar al final del seu escrit: “Amb la confiança que entre tots serem capaços d'oferir un important avenç que millori l'atenció i els serveis per a les persones afectades de qualsevol nivell d'espectre autista”. Aquí amics i amigues, aquí acaba la meva feina, ara correspon continuar-la a l'entitat “Obrir-se al mon, Centre d'Atenció i Tractament per Persones amb Autisme amb seu social a Sabadell. Des de aquí vull agrair de tot cor a les poques, mol poques persones, que en el transcurs d'aquests 20 mesos que ha durat la campanya en demanda d'ajudes per les persones amb autisme, m'han fet arribar mostres de suport i solidaritat. Al ser poques, cobra mes relleu la seva importància i per tant la meva sincera gratitud. Em sobra algun dit del total de les dues mans, per comptar les persones, entitats i polítics de Sabadell que han mostrat la seva comprensió suport o solidaritat. Humanament i socialment ben trist i desesperançador amic i amigues. A les persones que s'han mostrat del tot indiferents davant de la meva reclamació dels Drets Humans i Drets de les Persones amb Discapacitat - la immensa majoria -, vull dir-los que tots podem tenir butlletes en la loteria de la desgràcia, i que si un dia els toca, experimentaran ells mateixos, com he experimentat jo durant quasi dos anys, la tristesa i els sentiments de profunda desesperança i solitud al constatar l'excassa solidaritat de la gent. Dir-los també que l'autisme és una molt greu discapacitat, però que la més terrible i devastadora de les discapacitat humanes, es la indiferència i la insolidaritat. Rebeu tots una cordial salutació, Antoni Pellicer Honrubia | Avi d'un noi amb autisme

← Torna a l’hemeroteca