Pobresa moral o misèria intel·lectual?

Aviat farà 3 anys de les darreres eleccions municipals, de l’esclat d’il·lusió per l’oportunitat de canvi que s’obria a Llavaneres. Malauradament les històries són les que són i no les que havíem imaginat. I aquesta història potser s’escriurà amb la paraula “decepció”. Amb el curs del mandat som molts que hem anat passant d’esglaó en esglaó des de l’esforç a la sorpresa, de la sorpresa a la incredulitat, d’aquí a la impaciència per arribar finalment a la decepció. A un any de les eleccions, CIU i PP han aprovat no una, sinó dues mocions que deixen ben clar el que tots dos partits pensen sobre la immigració. La moció aprovada diu literalment: “L’Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres comunicarà a la Direcció General de la Policia la situació d’estança i/o residència il·legal en el nostre municipi de totes aquelles persones estrangeres que tingui coneixement per la seva inscripció en el padró d’habitants...”. Tota una declaració de principis. Molts ens preguntaven si les actuacions que hem vist en aquests darrers dos anys es devien només a la incapacitat política, a la pobresa intel·lectual dels nostres governants. Hi havia qui a cada notícia sobre l’acció de govern, deia que no arribaven a més. Altres han sostingut que l’actual equip de govern i, en especial, l’alcalde no tenia talla política. I hi havia també qui ha sostingut tot el temps que manca el mínim de talla moral exigible a un polític. Amb aquesta moció, que converteix a l’Ajuntament en delator d’immigrant il·legals, en un simple “xivato” el que ens confirma a alguns és el que ja vam dir, que l’alcalde està defensant la cadira i el sou i preparant el seu futur per assolir responsabilitats més altes. I aquesta defensa del càrrec la fa, com sempre, per sobre de tot i de tothom. No importa a qui hagi de trepitjar, si és un soci, un amic, un ciutadà, un immigrant. L’objectiu és mantenir el càrrec i res no li ho impedirà. Encara que això li costi a Llavaneres carregar amb l’etiqueta de poble racista o xenòfob (com ja s’ha publicat als mitjans). En alguna ocasió he sostingut que l’alcalde és un mal polític perquè està disposat a tot i amb el sol objectiu del seu benefici polític o personal (no hem d’oblidar que ara per ara el seu sou depèn d’aquest càrrec d’alcalde que tant defensa). Aquest fet em ratifica en la meva convicció. CiU i l’alcalde saben que aquest és un moment d’especial sensibilitat per la crisi econòmica i les necessitats que moltes persones estan passant. Saben també que hi ha tot un camp abonat per a la demagògia sobre la seguretat i sobre la immigració. En aquest temps és fàcil el triomf de les tesis que culpen a l’estranger de la manca de feina dels nacionals. També sovintegen aquells que lliguen contínuament la delinqüència amb els immigrants, sense tenir en compte a tots aquells que lluiten cada dia per tirar les seves vides i famílies endavant amb esforç, sense unes condicions mínimes de seguretat, de dignitat en la feina i que l’única cobertura de què disposen és la sanitat pública i l’educació pública dels seus fills. Es podia intuir que el Partit Popular buscaria aquest vot amb el discurs fàcil, el discurs que va a les entranyes de la gent, que acaba estimulant el sentiment contra “el de fora” i l’acaba culpant de tots els mals. El que fins ara no s’havia vist era una pràctica similar des de Convergència i Unió. En Bernat Graupera i CIU a Llavaneres han obert una nova línia política donant suport a aquesta moció i aprovant una moció pròpia en sentit similar. Ens preguntem on ha deixat Unió Democràtica el bagatge d’humanisme cristià que, se suposa, inspira la seva ideologia. Ens preguntem on es troba el sentit cristià de la solidaritat i de la caritat cristiana que mou teòricament l’esperit i la política democristiana que defineix el partit d’en Bernat Graupera. I si el fet és greu en si, encara resulta més miserable que es doni en un poble, com Llavaneres, on la convivència és absolutament normal; on no hi ha ni un sol conflicte que pugui explicar la mesura. Encara que tinguéssim conflictes com els de Vic no compartiríem aquesta mesura, però és que, a més, Llavaneres no és Vic. La xenofòbia busca els racons i esquerdes morals per on colar-se en èpoques com aquesta i a Llavaneres n’han trobat un autèntic forat negre d’interès electoral, l’ambició d’un polític disposat a tot. Algú està llaurant la seva carrera política sobre les bases més miserables. Una cosa positiva, però, és que algú ha reconegut implícitament el pacte entre CIU i PP a Llavaneres que tots dos partits neguen des del passat Nadal. Un líder d’Unió del maresme ha justificat la moció com la manera d’evitar una moció de censura. És a dir, que tot val, si del que es tracta és de conservar el poder, el càrrec, en definitiva, el sou de l’alcalde. Si aquesta situació és dolorosa pel que suposa per al col·lectiu immigrant, per la por i la incertesa que pot crear, ho és encara més per la cohesió que hem pogut veure en tots els regidors de PP i CIU. Haguessim esperat detalls com la petició de llibertat de vot en algun d’ells per poder vestir alguna “abstenció”. Haguéssim esperat menys entusiasme en una Secretària d’Immigració de partit, en una ex-regidora de Benestar Social. Pel que es veu, esperàvem massa. Així, davant la disjuntiva inicial que planteja si estem davant la manca de capacitat intel·lectual o davant la manca de talla política, potser la resposta és que totes juntes: manca talla intel·lectual, política i consciència social. Joan Rubal | Gent de Llavaneres Web

← Torna a l’hemeroteca