Tenim un nom, el sap tothim

Per fi s’ha resolt el primer dels grans misteris de la lingüística bancària que teníem plantejats: l’entitat resultant de la fusió de les caixes de Sabadell, Terrassa Girona i Manlleu es dirà d’una manera estranya, Unnim. Alto, que estranya ens hi sona ara, però de seguida ens hi haurem acostumat i ens semblarà que la coneixem de tota la vida. El més fascinant del procés de recerca de la marca corporativa és que diu que en el concurs convocat entre la clientela els van arribar a proposar… 9.000 idees! Malauradament l’agència que se n’ha ocupat no les ha fetes públiques, perquè res m’agradaria més que llistar-les aquí totes seguides (quants Rodalmots caldrien?) i comentar les més interessants. D’entrada, el mot Unnim visualment és lletjot, i lúdicament desafortunat: no té cap anagrama ni suggereix cap sentit o sonoritat pròxims (més enllà de la forma verbal unim, que és una obvietat, tal com palesa la llegenda del logo: ‘La caixa que suma’). Però sí que se li ha de reconèixer una virtut: ens ajudarà a recuperar un dels trets característics de la llengua que el catanyol s’està carregant més de pressa, la geminació. Totes les filles del llatí tenen consonants dobles, des de les omnipresents de l’italià a les residuals del castellà. Nosaltres estem a la franja baixa, tal com demostra l’abandó gairebé unànime que ha patit la ela geminada (descomptant les Balears, això sí). Però la forçadura que representa aquesta doble NN (ningú gosarà dir ‘unim’, així, tal com sona) farà que en surtin beneficiats mots com ‘decenni’ i ‘connexió’ o, de retruc, com ‘gemma’ o ‘emmarat’ (per no parlar de l’equívoc ‘annals’). Vés a saber si arribarà el dia que tots farem com l’admirat Esteve Soler, presentador dels informatius del 3/24, que cada vegada que presenta la notícia d’una inauguració hi clava, en un excés de zel encomiable, una iNNauguració que fa l’acte molt més solemne. Resolt, doncs, l’enigma GirManSaTe, ara esperem plens de curiositat la solució de l’altre que hi ha pendent, el CatManTar. És a dir, la fusió de les caixes de Catalunya, Manresa i Tarragona. S’apuntaran a la idea de la unnió o obriran una via nova? En el primer cas, per no repetir verb, podrien jugar amb ‘aplegar’, ‘ajuntar’, ‘casar’ o, encara millor, ‘adherir’: crec que el dígraf DH, amb una mica de traça, podria donar molt de sí (penseu que també és present al terme àdhuc, un dels arcaismes preferits de tota la comunitat lingüística). Mentrestant, per anar-nos entrenant, podríeu repetir amb mi la tonada: "Tenim un nim, que el sap tothom…"
Aquest article és una iniciativa conjunta de l'ACPG

← Torna a l’hemeroteca