Teràpia Floral de Bach (II)

EL Doctor Edward Bach (Breu història). El Dr. Bach va néixer a  Moseley, Anglaterra, l’any  1886. De petit va tenir una salut molt delicada però,va anar millorant a mida que es va fer gran. Des de molt jovenet va destacar per la seva ferma determinació i perseverança per  afrontar els seus objectius. Gaudia d’un gran poder de concentració i quan alguna qüestió despertava el seu interès, ningú podia distreure la seva atenció. Era molt independent i de caràcter molt positiu, tenia molt sentit de l’humor però també desfruitava gaudint la natura sol. Ja de molt petit volia ser metge. Tenia una gran vocació de servei i la seva actitud solidaria i compassiva va ser la qualitat més destacada per part de la gent que el va conèixer. Es feia estimar. Encara anava a l’escola i ja imaginava i esperava amb ànsia el moment en que podia començar la seva feina com a metge. El seu somni era trobar un mètode simple per curar malalties. Havia manifestat que així com la naturalesa es regenera ella mateixa de manera natural i evoluciona inebitablement, les persones, com a part de la mateixa natura, havia de trobar el sistema per guarir-se, dintre del mateix sistema natural. Més endavant se’n va adonar de que tenia un poder curatiu al tocar als pacients i veure que els alleujava el dolor. Es va llicenciar en medicina l’any 1913, als 27 anys, en  cirurgia un any desprès i  més endavant va treballar en bacteriologia i patologia. No parava de treballar , estudiar i observar. Es passava moltes hores a l’hospital i es va anar decepcionant del sistema mèdic i sanitari. Aleshores es va interessar per la homeopatia. Va llegir “El organon” el llibre escrit per Hahneman, fundador de la homeopatia i va veure que hi havia moltes similituds entre els descobriments d’en Hahneman i els seus. Es va entusiasmar i va començar a estudiar i treballar partint de la homeopatia. El seus treballs i els resultats de les seves investigacions eren publicats per les revistes mediques del moment i el Dr. Bach gaudia d’un gran prestigi entre els seus col·legues i  molt popular a nivell mèdic. Però estava  convençut que en la naturalesa havia de trobar els remeis per curar d’una manera  mes natural i menys agressiva. La historia és molt interessant i bonica però el cas és que va començar a investigar en les flors amb intuïció i perseverança. Amb els anys va anar descobrint les propietats i beneficis de diferents flors i en va comprovar la eficàcia, sense ser agressives i sense efectes secundaris. Buscava un sistema eficaç i senzill. Anys enrere ja va comprovar que era  necessari tractar el malalt i no la malaltia perquè exercint com a metge, havia comprovat que la mateixa malaltia requeria diferent tractament segons les característiques de cada pacient. I també va constatar que la malaltia era una conseqüència . La causa era l’origen de la malaltia. Va començar a tractar  els malalts amb els estractes de flors i estava convençut que la causa de les malalties tenien l’origen  basicament en un desequilibri emocional i en una petita proporció la causa era d’origen fisic, mental i espiritual.  De manera que tractant les emocions també evitava o curava malalties. La noticia dels resultats de la nova teràpia del Dr. Bach corria com la pólvora. Venien malalts de molts de llocs d’ Anglaterra per ser tractats. Ja havíem parlat que de en la infància havia estat un nen malaltís i l’any  1917, als 31 anys,  va tenir una grau hemorràgia i va ser operat de tumor i metàstasis  amb un pronòstic de tres mesos de vida. Però amb el seu afany de treball per trobar els remeis que buscava va esquivar la malaltia fins que va donar per acabat el treball l’any 1936 quan tenia cinquanta anys. Quan va morir va deixar molt poques coses. Tenia molt poca roba i pocs diners, unes 50 lliures que havia rebut pocs dies abans i que pensava dedicar ,com sempre havia fet, a seguir en les seves investigacions. Havia portat una vida molt senzilla i, en definitiva, havia dedicat tota la seva vida a la investigació i al servei als altres. Nora Weeks es la dona que va acompanyar al Dr. Bach durant molts anys en les seves investigacions, és la que va tenir la responsabilitat de continuar el seu treball i la autora de la seva biografia. Bé, el Dr. Bach primer va trobar les 12 flors que identifiquen el caràcter de cada persona, desprès els 7 ajudants que són les que complementen el caràcter amb les circumstancies de la vida i la resta 19 flor més, que són per circumstancies puntuals. Els apunts que va deixar eren molt simples. Mentre estudiava les flors anava escrivint tot el proces amb moltes notes i observacions però quan ho tenia tot més clar ho resumia i destruia  les anteriors anotacions pensant que aixi seria més practic i sencill pels practicants de la seva terapia. Acostumava a dir: "Vull fer-ho molt simple. Si ting gana tallare un enciam per sopar i si ting por prendre Mimulus". Després d’ell els terapeutes que es van iniciar en el seu sistema, han anat interpretant i ampliant el seu treball. Molts comparteixen les seves experiencies i els resultats de les aplicacions de les flors en cassos complicats per al benefici dels pacients i per una millor aplicació de la terapia. Avui encara se seguixen organitzant seminaris, publicant articles i llibres  de terapeutes avançats amb amplia informació i profundització del tema tant per el tractament com per l’ensenyament. La Organització Mundial de la Salut ja fa anys va declarar com a apta la Terapia Floral i compatible amb la medicina establerta. A Suissa, no nomes esta regulada sino que es una opció més a la seguretat social compatible amb  els altres sistemes de salut. A partir de tots aquests treballs, en la actualitat,  podem preparar un tractament adequat per cada necessitat. Podem fer tractaments puntuals però també podem fer-ne de fons,  a la manera de capes, amb uns resultats  més profunds. Carme Beltran Boix | Terapeuta floral

← Torna a l’hemeroteca