divendres, 07 de de febrer de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

‘Els nous cineastes hem d’aportar una nova visió’

Xavi Rull | Foto: Noctambule Cinema

Premià de Mar i Pineda acolliran a mitjans d’aquest mes de setembre el rodatge del curtmetratge ‘Daniel’, un treball que tracta sobre un nen malalt terminal de leucèmia que, tot i haver-se-li diagnosticat pocs dies de vida, segueix estranyament viu. Un equip jove de cineastes porta endavant aquest projecte que compta amb el suport de la Fundació Josep Carreras. Aquesta producció de Noctambule Cinema també compta amb la participació del Centre d’Estudi Cinematogràfics de Catalunya (CECC). Entrevistem Xavi Rull, Director de ‘Daniel’.

Com va sorgir el projecte de rodar el vostre primer curtmetratge com a professionals?
Normalment els curtmetratges d’escola no solen tenir vida més enllà del que seria el propi rodatge i això representa una pèrdua de temps i diners bastant gran. Un dels motius pel qual hem creat la productora Noctambule Cinema és precisament per intentar donar el màxim de difusió als nostres projectes, tant enviant-los al major nombre de festivals possible com tenint una repercussió real, dins les nostres possibilitats, als mitjans de comunicació, obtenir la oficialitat dels curts i poder disposar de tots els drets d’exhibició.

Cristina Rodríguez, 'Marta' | N.C.

En el guió hi ha una doble lluita: una contra la malaltia i l’altra contra la incomprensió?
Per una part, la història tracta sobre la leucèmia infantil i tot el que comporta la malaltia. No només ens centrem en la malaltia i patiment del nen, sinó en com afecta aquesta malaltia al nucli familiar. Recordo quan vàrem anar a fer una entrevista al doctor Enric Carreres, el director mèdic de la Fundació Josep Carreres, ens va explicar com en gairebé tots els casos es produeix una confrontació familiar fruit del distanciament que es produeix entre els pares i les mares, la duració de la malaltia (parlem de gairebé un any de lluita) i el veure que la cosa no millora, en el cas concret de la història que expliquem. Pel que ens van dir, normalment la mare és la que pren el rol de cuidadora, la que ho deixa tot pel seu fill i és la que viu el dia a dia i porta tota la càrrega de la situació. Per altra banda, el pare és qui continua treballant i passa més hores fora de casa i es donen casos de petits retrets que cada vegada van a més. En el nostre cas, encara fiquem més llenya al foc amb l’aparició d’un adolescent que encara farà més difícil d’afrontar aquesta situació. Pel que fa en Daniel, és qui més alegre està, encara que sembli impossible. Un cop més, la Fundació Josep Carreres ens va assessorar i explicar que en aquests casos els nens solen ser els que estan més animats de la família, són els qui donen ànims i sempre que poden s’intenten escapar per anar a jugar, al cap i a la fi, no deixen de ser nens. Tot això comporta un dels altres temes que tractem a “Daniel”, i és la soledat. La mare se sent sola davant aquesta situació, és qui porta el pes més gran i veu que tant el seu marit com el seu altre fill només posen problemes, per això s’intentarà bolcar i refugiar en el metge. El pare i el fill estan totalment en contra de la intrusió del metge a la seva casa perquè es pensen que no farà cap bé a la família. El pare segueix treballant i passa moltes hores fora de casa i això comporta la seva falta de realitat davant la situació familiar que s’ha creat i no acaba d’entendre la postura de la mare. I per últim, està el germà gran. Té 15 anys, en plena adolescència i tots sabem com som en aquestes edats. El noi se sent fora de lloc, que la seva família no compta amb ell alhora de prendre decisions i això el fa emprenyar molt. És un rebel que està enfadat amb tothom i farà que la situació familiar encara sigui més tensa.

‘Daniel’ compta amb un equip principalment jove. Què voleu aportar des d’aquesta perspectiva?
Jo sempre dic que ara és el moment d’intentar, no diré innovar perquè és molt difícil, però sí intentar fer les coses com tu creguis que les has de fer. Ara que ja t’has “empapat” a l’escola i als llibres de cine de com fer cine, intenta traslladar tots els teus coneixements a la teva forma de veure el cine i d’explicar alguna cosa mitjançant el cinema. El cinema, com totes les arts, serveix per fer arribar a un públic una idea, un sentiment, una emoció, i crec que com a nous cineastes, som els encarregats de donar una nova visió i intentar transmetre les coses d’una manera diferent o al menys d’una manera pròpia. Com que “Daniel” és el primer dels tres projectes que volem fer durant aquest proper curs lectiu fictici, el que intentem és formar un petit equip de joves cineastes per tal de conèixe’ns i treballar tots plegat cap a una mateixa direcció.

Jaume de Sans, 'Metge' | N.C.

Com va ser el càsting d’actors i actrius?
Des d’un inici tenia molt clar que volia comptar amb en Jaume de Sans pel personatge del metge i amb la Cristina Rodriguez pel personatge de la mare. Vàrem coincidir en un curtmetratge plegats i en Jaume em va semblar una persona molt atenta, implicada i amb un perfil molt cinematogràfic, ideal pel paper del metge. Pel que fa a la Cristina, és una de les actrius amb més talent que conec. És una persona amb un caràcter dur però sincer i una d’aquelles persones que veus que sempre ho intenta donar tot. Crec que és ideal per encarnar el paper d’una “mare coratge”. El Victor Martínez, que interpretarà en Daniel, el vàrem trobar fent un càsting ordinari i de seguida vàrem veure que havia de ser ell qui interpretés el paper del nen. Només veient les fotografies, vaig tenir prou per decidir-me. Aquesta cara d’àngel i els ulls tan blaus el van convertir en un candidat de luxe. Un cop el vaig conèixer en persona, ja vaig veure que era la decisió correcte, és un nen molt intel·ligent. Pel que fa a en Victor Albero, és una aposta personal, ja que no és actor professional però confiem en ell perquè ha demostrat ser molt responsable i tenir un gran nivell d’implicació amb el projecte. I recentment, s’ha incorporat a l’equip l’actor que interpretarà el pare de la família, en Christian Stamm. Va ser una proposta que ens va fer la Cristina i crec que va encertar de ple. Pel que he vist és una persona que t’escolta i pren nota del que dius, es deixa anar i li dona molta força al personatge. Tot i així seguirem treballant durant aquesta setmana per acabar de perfilar els personatges de cara al rodatge de la setmana vinent.

Victor Martínez, 'Daniel' | Foto: N.C.

L’actor precoç Víctor Martínez assumirà el difícil repte del paper principal.
Encara que el curtmetratge porti per nom Daniel, s’ha de dir que el paper protagonista en aquest cas és compartit amb el metge i la mare que tenen un paper molt destacat a la història. Corre un rumor en el cine que diu que no treballis amb nens ni amb animals perquè mai saps per on et poden sortir i si respondran bé al rodatge. Jo la veritat és que quan em va caure aquest guió a les mans, el primer que vaig pensar va ser com afrontaria la situació de treballar amb un nen tan petit. Com li diria les coses, si m’entendria, si li tinc que parlar com a un nen o com a un adult, si m’he de fer el seu amic, si tenim que compartir moments junts com anar a jugar a futbol, jugar a la consola, etc. en van venir mil coses al cap. Quan vaig quedar per primer cop amb ell i la seva mare, em van dir que estaven molt nerviosos, però el que no sabien era que qui realment estava nerviós i no havia dormit aquella nit era jo. Recordo que vàrem anar a prendre alguna cosa pel centre de Barcelona i en Victor portava un playmobil per jugar. Aquest ja va ser el primer símptoma de que la nostra relació aniria molt bé, ja que sóc un fan dels playmobil i en el curt surt un playmobil que juga un paper destacat a la historia. A partir d’aquest moment, em vaig adonar que en Victor era un nen molt capaç, que entenia tot el que li deia i fins i tot es plantejava les meves indicacions. Un nen molt intel·ligent. Ah, al final vàrem jugar a la consola i a futbol amb el seu germà.

Víctor Albero, 'Marc' | N.C.

Per què heu escollit el Maresme, i concretament Premià de Mar i Pineda, per al rodatge?
Una de les primeres coses que penses al voler rodar un curtmetratge és a on es rodarà i què farem per aconseguir les localitzacions pertinents. Buscar localitzacions sempre se’t fa tot un món, i més quan no tens gaires contactes als que acudir. Per sort, per aquest curt, en Ramón, un amic de la família i pare d’en Victor Albero, ens va ajudar a trobar la casa ideal per a la família del curtmetratge (des d’aquí dono les gràcies a la família per deixar-nos la casa). Pel que fa a Pineda de Mar, va donar la casualitat de que els tiets de la Maria Costa Rocher, guionista del curt, tenien un pis que feia poc havia quedat buit.

Christina Stamm, 'Pablo' | N.C.

Com vàreu aconseguir una implicació tan destacada de la Fundació Josep Carreras en el projecte?
Vàrem actuar d’una manera bastant directe. Els hi vàrem explicar el projecte, ens van permetre fer una entrevista i la veritat és que ens ho van posar molt fàcil, molt oberts a nosaltres i predisposats a ajudar en tot el que poguessin. Apart de ser un curt que tracte sobre la leucèmia infantil, és una història molt sensible i que apart de ser un drama, toca molt la vessant màgica i això fa que encara et deixi una millor sensació. Tant ells com nosaltres creiem que la forma que te la historia pot arribar a molta gent i ajudar a conscienciar una miqueta més a aquella gent que no està tant assabentada de la malaltia.

També, el Centre d’Estudis Cinematogràfics de Catalunya ha apostat per ‘Daniel’.
Vaig acabar els estudis al CECC ara fa uns mesos i sempre s’han portat molt bé amb mi. M’han fet sentir com un més de la casa i ara amb la participació al projecte encara més. A finals de Juny els hi vàrem presentar una de les primeres versions de guió i de seguida ens van aprovar el projecte. Es van comentar cosetes de guió, es va anar treballant però des de el primer moment els hi va agradar la historia i la proposta que els hi feia. Ara, a una setmana del rodatge, m’estan donant totes les facilitats per acabar de fer els assajos amb els actors al plató de l’escola. Un cop acabat el rodatge, començarem a negociar sobre el pròxim curtmetratge a realitzar.

Com has avançat, després de ‘Daniel’ teniu previst realitzar-ne tres curtmetratges més. Ens heu podeu fer cinc cèntims?
De moment en tenim previstos dos més i el tercer si tot va bé. En primer lloc intentarem tirar endavant un curtmetratge que portem treballant-lo des d’ara fa 3 anys. Es tracta d’un curt molt més ambiciós que no pas “Daniel”, amb moltes localitzacions, molts més personatges, amb una major duració, major infraestructura i més dies de rodatge. Tot això ha implicat que cada vegada que hem volgut tirar endavant aquest projecte ens hagi caigut per manca de producció i diverses dificultats. Es tracta d’un Thriller clàssic que porta per nom “Grieta en la Oscuridad” i que va ser un dels curtmetratges seleccionats pel CECC per a realitzar en HD durant el 2011-2012. Tracta d’un jove escriptor més o menys reconegut que veu com el seu antic mentor i professor de la universitat torna a la càrrega al món literari amb una trilogia que està en boca de tothom i molt polèmica. El nostre protagonista intentarà connectar de nou amb el seu antic professor fent-li una visita i allà es trobarà amb un personatge estrany que no havia vist mai. Fins aquí puc escriure. De moment sabem que bona part (sinó tot) del curt es rodarà entre Barcelona i Mollet del Vallès, el meu poble. Amb el segon curt després de “Daniel” ens llancem directament al terror amb un curt molt molt curt que porta per nom “El Inquilino” del que de moment no desvetllaré res perquè encara falta bastant temps per realitzar-lo.

Aquesta és la primera etapa per rodar en un futur proper el vostre primer llargmetratge?
Llençar-nos nosaltres sols a la piscina ho veig una miqueta complicat veient el panorama general. D’idees de llargmetratges ens sobren i de moment ja en tenim varis escrits un dels quals l’intentarem vendre durant aquest any, però si sorgís la possibilitat d’una coproducció i els curtmetratges ens donessin rendiment ens ho plantejaríem seriosament. El nostre objectiu és acabar fent llargmetratges el més aviat possible però la situació és complicada i s’ha d’estudiar molt detalladament. El que si puc prometre és que nosaltres seguirem treballant i esforçant-nos el màxim per tirar el màxim de projectes endavant i poder arribar i agradar al màxim de gent possible.

1 comentari per a “‘Els nous cineastes hem d’aportar una nova visió’”

  1. […] estat els escenaris del rodatge del curtmetratge ‘Daniel‘ , un treball audiovisual dirigit per Xavi Rull que tracta sobre un nen malalt terminal de leucèmia. L’equip de joves cineastes que han […]

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris