dimarts, 19 de novembre de 2019
Diari Maresme | Independent i Comarcal

‘M’agradaria donar més visibilitat al pubillatge’

Pau Bartrolí, quan va ser proclamat hereu del Maresme 2011 | Foto: Sergi Boixader

“Molt feliç, molt feliç, …”. Amb aquestes paraules el jove calellenc Pau Bartrolí i Claramunt va acollir emocionat el passat 25 de setembre la seva proclamació com hereu de Catalunya, a Escaldes-Engordany, a Andorra. El calellenc ha compartit aquest èxit amb la manresana Elena Giménez, escollida com a Pubilla de Catalunya. Amb aquesta proclamació, Bartrolí culmina un cicle que va començar l’any passat quan va ser escollit hereu de Calella.

T’esperaves ser escollit hereu de Catalunya?
Això és d’aquelles coses que desitges amb totes les forces, però que no imagines fins que sents el teu nom i et veus dalt de l’escenari. Com la resta d’hereus i pubilles d’arreu de Catalunya jo estava dins l’urna de candidats. D’això n’era conscient, per tant, vaig intentar demostrar mitjançant els diferents exàmens qui sóc, què estudio, com penso i què pretenia aportar com a representant nacional. Per sort tot va sortir rodó, vaig ser l’escollit pel jurat i la festa va acabar amb les llàgrimes de la meva família i els meus amics.

Representants 2010 i 2011 | Foto: Sergi Boixader

Com vas acollir la proclamació?
El Certamen de l’Hereu i la Pubilla de Catalunya és la festa més màgica de totes les proclamacions de pubillatge. És un cap de setmana en què tots els representants passem junts més units que mai. El dissabte es realitzen els exàmens i es celebra el sopar de gala, i tot culmina diumenge amb l’elecció. Per tant, tots acollim la proclamació com una festa. A mesura que s’acosta el moment del veredicte, el cor s’accelera i els nervis es disparen. Cada any aquesta proclamació acaba amb abraçades col·lectives i amb felicitacions als afortunats que podran representar les 4 províncies catalanes. Surten escollits l’Hereu i la Pubilla de Catalunya, l’Hereu i la Pubilla de les Comarques Barcelonines, l’Hereu i la Pubilla de les Comarques Gironines, l’Hereu i la Pubilla de les Comarques Tarragonines, i la pubilla de les Comarques Lleidetanes (la figura de l’Hereu es va perdre i seria bonic recuperar-la).

Com són els exàmens?
Els candidats han de realitzar tres proves. En primer lloc un examen tipus test d’actualitat, cultura i història catalana. En segon lloc un examen oral davant un jurat de 7 o 8 persones. I en tercer lloc un examen de comportament que dura des de que comencen els test escrits fins que arriba l’elecció de diumenge.

Ens podries dir alguna de les preguntes?
Ens van preguntar de quin any és el Primer Estatut de Catalunya, quin va ser el President de la Generalitat després de la dictadura, a quina comarca està el poble de Besalú, quina pel·lícula catalana ha guanyat més Premis Gaudí o qui és el creador de Facebook. Després a l’examen oral el jurat acostuma a interessar-se pels estudis dels candidats així com també per saber què els motiva a ser representants nacionals.

A més no era un objectiu gens fàcil, s’hi presentaven 27 hereus i 36 pubilles.
Exacte. La majoria de joves que es troben dins del pubillatge coneixen molt bé el seu poble, les tradicions catalanes i tenen estudis acadèmics. Això fa que el nivell sigui molt alt. A més, la majoria de candidats arribem al certamen després d’haver representat un any el nostre poble, d’haver sentit discursos proclamació rere proclamació, per tant, sabem molt bé com funciona el món del pubillatge i molts hem guanyat en oratòria. Tot això fa que molts joves siguin vàlids per ocupar les faixes i bandes nacionals.

Dinar de comiat | Foto: Sergi Boixader

Què suposarà per a tu haver rebut aquesta nova responsabilitat?
És un enriquiment personal enorme, un honor molt gran i una oportunitat única. Tindré l’oportunitat d’assistir a l’ofrena dels fruits a les Festes del Pilar de Saragossa, visitar el Cercle Català de Madrid, ser rebut pel President de la Generalitat o fer l’ofrena en la Diada Nacional de Catalunya. Però això no acaba aquí. Ser Hereu de Catalunya et permet fer discursos freqüentment a les diferents proclamacions, et dóna un protagonisme que fins ara no tenies, tens un altaveu més alt. És un privilegi poder expressar davant els diferents pobles què penses, com va tot i què podem fer per millorar-ho. M’agradaria acabar l’any havent donat més visibilitat al pubillatge

Com ho vols fer?
Estaria molt bé fer cercles de xerrades a biblioteques i instituts per incentivar aquesta tradició. Podríem fer una proposta al Departament d’Educació i muntar un petit taller per promocionar la llengua i les tradicions en un moment tan delicat acadèmicament a Catalunya. Visibilitat també pot ser anar un dia al Camp Nou i/o Cornellà-El Prat i fer un sac d’honor. El futbol no deixa de ser un aparador i si podem aconseguir que les 100.000 persones del camp més els milions de persones que el miren per la televisió es preguntin què és el pubillatge i què fan aquesta gent vestits així ja serà molt. Hem d’estar oberts a tot i són projectes que poc a poc podem anar realitzant. Això sí, sempre amb el permís i el suport del Foment de les Tradicions Catalanes, l’entitat que gestiona el pubillatge. Els mitjans catalans també hi poden contribuir.

Hereus de Catalunya 2010 i 2011 | Foto: Sergi Boixader

Com a nou hereu de Catalunya, tens algun referent?
I tant, jo he après de totes i cadascuna de les persones que formen el pubillatge i dels hereus, pubilles, dames i fadrins de tots els pobles. És una experiència que m’ha enriquit des del primer dia, tan a nivell personal com cultural. Ara bé, sense cap mena de dubte l’hereu anterior en Marc Francesch Camps és un referent. Ell va aconseguir relacionar-se amb totes les persones que formen part d’aquesta tradició, donar la benvinguda a tots els que anaven entrant, i fer que tots ens sentíssim a gust i part d’una gran família. Jo com ell vull cohesionar molt el grup, tot i que ja ho està moltíssim. Només que m’acomiadés amb la meitat de l’ovació que va rebre en Marc al fer la seva última entrada com a Hereu de Catalunya jo ja seria feliç. Tot i així, haig de dir que em sento molt estimat i que tothom m’ha transmès la seva alegria i la seva felicitació.

En el seu moment, què et va impulsar a presentar-te com hereu de Calella?
La meva cosina, la Marina Claramunt, va ser la Pubilla 2009 de Calella. Ella em va descobrir aquest món, em va explicar què s’hi feia, en què consistia, lo bonic que era i lo bé que s’ho havia passat. Un matí d’estiu, de cop, vaig decidir anar a veure una entitat i presentar-me. A dia de vull puc dir que ha estat una de les millors decisions que he pres a la meva vida. He viscut un any increïble, he conegut gent molt important a la meva vida, molts amics, i molts llocs del meu país que desconeixia.

Recomanaries a altres joves a presentar-s’hi?
Sense cap mena de dubte, he animat a molta gent a fer-ho. És una experiència que els joves que estem dins del món del pubillatge la convertim en vital. Hi ha qui marxa un any a Londres i torna no només havent après anglès, sinó també havent conegut món i havent-se enriquit molt. El pubillage és el mateix. És un viatge que dura un any on durant molts caps de setmana convius amb persones semblants a tu que s’estimen el seu país en els diferents indrets de Catalunya que conserven aquesta tradició. Quan dic conviure vull dir dinar, sopar, assistir a concerts de festa major, dormir, esmorzar… això et fa crear uns vincles molt intensos amb diferents persones i aprendre molt d’elles.

Entrada al sopar de gala | Foto: Irina Sánchez

Actualment estàs estudiant la carrera de Periodisme. Cap a on t’agradaria enfocar la professió?
Ser hereu de Catalunya també pot ser un trampolí important en la meva carrera. Em pot ajudar a fer nous contactes, a col·laborar amb diferents mitjans escrits, radiofònics o televisius com a periodista, columnista o tertulià, i la veritat és que em ve molt de gust fer-ho. Estic obert a qualsevol projecte. El món del periodisme està canviant molt ràpidament, i els periodistes no sabem ben bé on acabarem. De moment no m’he encasellat a cap lloc. M’agrada especialment la temàtica esportiva i cultural, i m’atrauen els diferents mitjans existents, la ràdio, la televisió, la premsa escrita i l’Internet. Potser sí que les agències i els gabinets d’informació queden en un segon terme. En el món van passant diferents trens i jo sóc un passatger nat, per tant, si la destinació és atractiva no m’ho pensaré dues vegades a l’hora de pujar-hi.

2 comentaris per a “‘M’agradaria donar més visibilitat al pubillatge’”

  1. […] vespre, a la Plaça de l’Ajuntament i anirà a càrrec de l’hereu de Catalunya, el calellenc Pau Bartrolí. Barceloní de naixement i maresmenc d’adopció, Lluís Bassat va impulsar i presidir la […]

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per