diumenge, 28 de de febrer de 2021
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Significació de la Guerra Civil a Calella

Crespó negre a l'Ajuntament de Calella | Foto: A.C.

Avui, dimarts 19 de juliol de 2011, recordem el 75è aniversari de l’inici d’una cruel guerra civil que esquinçà la pau social i ens submergí en un suïcidi col·lectiu entre germans.

El cop d’estat militar contra el legítim govern republicà provocà, primer, un seguit d’esdeveniments revolucionaris que alimentaren la divisió en dos mons antagònics i irreconciliables.

En mig d’una conjuntura ben difícil, Calella, una ciutat amb poc més de 8.000 habitants va saber treure pit.

D’ençà el mes d’agost de 1937, intentà l’estabilització de la vida política interior, per dirigir-la únicament a l’esforç de guanyar la guerra. L’ajuntament posà en marxa una xarxa administrativa municipal, inaugurà uns menjadors infantils i procurà fer front a grans reptes, encabir l’allau de refugiats, procurar queviures per a molts ciutadans i tenir complida informació dels nois mobilitzats.
Més de 1.000 calellencs varen ser mobilitzats. Un record i respecte especial es mereixen els més de 170 calellencs que varen morir en els més diversos fronts de guerra, especialment a l’Ebre i al Segre, més de 50 d’ells de l’anomenada lleva del biberó (nois de 17 anys). El coneixement de les penúries, patiments i sacrificis de tots ells, fa que els tinguem ben a prop nostre en el record. Ells són penyora d’exigència democràtica per un futur millor en pau i per eradicar, per sempre més, divisions i engrinyes.

Calella acollí, d’ençà l’estiu de 1937, a milers de refugiats, bascos i asturians sobretot, mostrant un alt nivell de solidaritat envers els altres pobles de l’Estat Republicà.

Va rebre, igualment, a uns 8.000 voluntaris de les Brigades Internacionals que van ser desmobilitzats a Calella, entre l’octubre i el novembre de 1938.
Es patiren manca de queviures, molta gana i pèrdua de capacitat productiva. A totes aquestes penalitats calia sumar la por als continuats avisos de perill per bombardeig. De fet la nostra ciutat patí dos bombardeigs, el darrer amb víctimes.

Per superar un present dolorós, els nostres avantpassats van saber posar positivament els ulls en un futur millor per els seus fills i molts d’ells van saber guardar dins el seu cor la fidelitat al País, als seus valors i llibertats.
Acabada la guerra, res tornaria a ser com abans de la mateixa. Van esdevenir norma la imposició d’un règim dictatorial que negava, fins i tot, aquells trets caracterològics més preuats de la nostra personalitat.

Calella va sobreviure, per la riquesa implícita del seu teixit industrial i la capacitat de l’ésser humà per fer-se fort davant les penalitats.

Un poble silenciat però no convençut va saber defensar, els anys 70 i 80 del segle passat, el millor de si mateix, per conquerir un futur de llibertat que sempre hauria hagut de tenir.

Jordi Amat i Teixidó, Historiador | Calella

Amb motiu del 75è. any de l’inici de la Guerra Civil, l’Ajuntament de Calella ha volgut fer un breu recordatori des del consistori, simbolitzat amb un crespó negre a la senyera: “un petit homenatge a tots aquells que patiren en aquesta guerra civil”.

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris