dijous, 22 de d’octubre de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Amb la llibertat al cor

Diada 2012 | Foto: Vicens Tomàs

El dia 25 ens enfrontem a unes noves eleccions, però aquestes no seran unes eleccions qualsevol, seran molt decisives, ja que ens hi juguem el futur com a nació. Uns són partidaris de realitzar un referèndum pel dret a decidir i altres ho prohibeixin, sota l’excusa de la “santa” constitució que es va elaborar el 1978 sota l’amenaça dels militars. I ja sabeu, quant una llei es injusta, es modifica i llestos. Perquè la lleis estan per servir als ciutadans i no a l’inrevés. Sortosament els temps han canviat, renovar-se o morir, com diu el conegut dilema. Al segle XXI, ja no valen les amenaces, els xantatge o el discurs de la por, com per exemple, que els nostres avis no cobraran les pensions o els aturats els seus subsidis…, ja que reconeguts economistes de prestigi ofereixen amb dades objectives i arguments raonables la perfecta viabilitat que Catalunya pot ser independent, si així ho vol la seva gent. Contra la in-kultura de l’insult i de l’odi, que alguns partits proclamen, a manca de criteris i propostes sòlides, s’erigeixen en la nova inquisició moderna que condemna a la foguera com abans, per heretges, si no s’ajusta al que ells interpreten com la seva veritat absoluta, amb una mentalitat de “derecho de conquista” imperial.

Escòcia i Anglaterra han demostrat ser més intel·ligents i s’han posat d’acord a realitzar el referèndum d’autodeterminació. Per què aquí no ho volen? Per alguna cosa serà. I és que tenen pànic de saber la veritat, del que opina i desitja el poble català que ja està fart, tip de pagar i a sobre ser maltractat. Que ni tan sols volen un pacte fiscal semblant al que ja tenen els bascos, el concert econòmic, des de fa més de 30 anys. Per això ens volem divorciar pacíficament i democràticament. Ells ens van casar per la força de les armes, el 1714 i el 1939, i ha estat i un matrimoni no desitjat. Hi ha pitjor mal que aquest? Quan tan sols demanem una mica de respecte i dignitat nacional.

Davant de l’espoli fiscal i les retallades socials, que patim tots, ens hem d’adonar que ara és el moment clau de decidir el que realment volem ser. Per això necessitem els nostres calés per invertir en allò que necessitem més urgentment, per combatre l’atur, la sanitat, l’ensenyament, la kultura… No perquè a Madrid se’ls gastin en el bancs, que prou rics són ja.

Segurament, per variar, perquè ja portem més de 30 anys intentant dialogar amb l’estat, però com gairebé sempre rebutjaran la possibilitat de convocar un referèndum, haurem d’acudir a les institucions europees, com la Unió Europea, el Tribunal Internacional del Drets Humans de l’Haia i d’altres organismes de caràcter global, com la UNESCO, l’ONU, etc, perquè pressionin i facin respectar els nostres drets nacionals.

Una activitat individual va ser la que va protagonitzar, valentament i coratjosa, en Pere Garriga, quan es va posicionar clarament a favor del dret a decidir, realitzant una acció de protesta en plantar-se al bell mig de la plaça de Catalunya de Pineda, per deixar constància que la nostra vila també es mereix, com a mínim, debatre el tema de adhesió a l’Associació de Municipis per a la Independència (AMI). Ara, l’Assemblea Nacional Catalana, com l’altra vegada, tornarà a presentar-ho formalment al ple de l’Ajuntament el dia 29 d’octubre. Esperem que aquest cop sigui més receptiu i sensible a les iniciatives de la societat civil pinedenca.

Jo votaré amb el cor a la mà, però també amb el cap, ara i sempre, perquè els nostres somnis es facin realitat i perquè el país esdevingui lliure i just. Per tot això, jo duc la meva estelada al cor.

Raimon Miranda
| Pineda de Mar

1 comentari per a “Amb la llibertat al cor”

  1. Ricard ha dit:

    Bon article Raimon

    Ricard (Pineda de Mar)

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris