dijous, 22 de d’octubre de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Els noms dels carrers de Pineda

Plaça d’Espanya de Pineda | Foto: S.V.

Seria un bon moment per replantejar-nos, revisar seriosament alguns dels noms dels carrers i places de la nostra vila perquè la situació ha canviat molt aquests darrers anys. Alguns noms són molt desfasats i anacrònics, com la plaça d’Espanya, que es podria canviar per plaça Joan Coromines. No cal destacar massa la categoria intel·lectual del personatge, ja és prou conegut a nivell internacional per la gran tasca que va realitzar en favor de la llengua catalana. Va viure molts anys entre nosaltres i ja fa anys que un grup polític local el reivindica.

Un parell d’anècdotes que recordo clarament d’ell, per exemple, quan passava algun dissabte, a les cinc de la matinada per davant de casa seva i encara veia el llum del seu despatx obert i em preguntava: com dimonis s’ho fa sense dormir? O un cop, que me’l vaig trobar al tren, de tornada de Barna, i en aturar-se a l’estació, va caure de cap de la plataforma de baixada a terra. Jo vaig pensar que es devia haver fet molt de mal, el vaig ajudar a aixecar-se, però en oferir-me a acompanyar-lo fins a casa seva, em va comentar amablement que no calia, que estava bé. Em vaig quedar de pedra, ja que s’havia clavat una bona patacada i no era precisament cap jovenet, ja anava força corbat per l’edat avançada que tenia.

Segurament junt amb el polític Manuel Serra i Moret, l’escriptor Vicenç Riera Llorca i la folklorista Sara Llorens, són els quatre personatges més destacables de la nostra història i que es mereixerien disposar d’un petit o un gran monument al centre de la vila, que tots els alumnes de les escoles pinedenques poguessin visitar i els mestres explicar-los qui eren i què van fer.

A Poblenou, la plaça dels nefastos Reis Catòlics. Penso que s’hauria de canviar per Ramon Llull, perquè encara que hi hagi un petit carrer a prop del polígon industrial que ja el té, es mereix disposar d’un espai molt més gran per la importància històrica del personatge. O l’avinguda de la Hispanitat, pel de Francesc Macià, president de la Generalitat Republicana.

També seria interessant recollir, aplegar textos inèdits, escrits o orals, de les persones grans que recordin sucoses històries de la vida local. Una tasca més indicada per als nostres historiadors. Per exemple, no fa gaire, en Joan Tutó em va passar alguns fulls on descrivia els records i vivències del seu pare, batlle del poble durant molts anys, sobretot centrant-se en l’època de la creació de la plaça de les Mèlies i les seves tasques com a tal. Diu textualment: “ …els propietaris dels terrenys, en part, de la plaça de les Mèlies i com a cas insòlit comparat amb els preus actuals, el Consistori els vàrem comprar  a 8 ptes./m2, amb la condició que el Consistori havia de buscar compradors amb el preu de 16 ptes./m2 per a tots els solars enfront de la plaça. Va facilitar la construcció de la plaça l’obertura de la diagonal que des de la plaça de Catalunya fins  a la de les Mèlies va fer l’Ajuntament durant la guerra civil. S’ha de fer menció que primerament s’hi havien de plantar tells, que aleshores l’autoritat superior no hauria d’aprovat el nom de tells sinó de “tilos”, tots els elements del consistori varen acordar que tot i haver de designar-los “tilos”, es donaria la consigna de promocionar verbalment el nom de tells. No varen arrelar bé i es substituïren per l’arbre mèlia, donant a la plaça el nom de plaça de les Mèlies que ha perdurat, en contra que s’hagués dit amb el nom d’un polític d’aquell temps, no així ho va preveure l’anterior Ajuntament”. També posseeix un bon feix de fotografies del poble. Hi destaca, entre d’altres, la inauguració de les campanes de l’església.

Ens calen urgentment més llibres i documentals de la nostra història local. Així com el recolzament actiu als artistes, escriptors, creadors… que destaquin pel seu talent i/o en la difusió de la història de Pineda.

Per cert, èxit esclatant dels dos actes que va realitzar l’Associació Col·lectiu Pineda Solidària. La xerrada a Can Comas sobre l’Àfrica i l’exposició del magnífic fotògraf Quim Fàbregas, a la Sala Municipal d’Exposicions.

Raimon Miranda | Cinemadicte, publicista i realitzador de vídeo

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris