dijous, 22 de d’octubre de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

La Diada històrica d’enguany

Foto: Vicens Tomàs

La Diada d’enguany segurament marcarà un abans i un després, com ho van ser la de l’any 1977, en què es demanava una simple autonomia després de quasi 40 anys de dictadura, o la del 10 de juny del 2010, un pròleg a aquesta, amb la qual s’ha realitzat un salt qualitatiu força important, perquè ara ja es demana la plena sobirania nacional, sense eufemismes. Després del gran i sonat èxit de la convocatòria de l’Assemblea Nacional de Catalunya sota el contundent l’eslògan “Catalunya, nou estat d’Europa”, el pas següent és, cap al mes de març, si no hi ha eleccions anticipades, convocar una consulta a totes les viles del país per saber el parer de la nostra gent, si es vol o no la independència. Les realitzaran els mateixos ajuntaments que siguin de caire sobiranista, mentre que els que no, serà la mateixa societat civil que haurà d’organitzar-la, com ja va passar a Pineda abans.

Foto: Vicens Tomàs

Els motius que han portat el nostre poble a prendre aquesta postura són varis, però jo penso que el principal és la disbauxa dels bancs. Com pot ser que es quedin els nostres impostos a Madrid, per tapar el forat com Bankia, de més 100.000.000 d’euros? On són aquests calés? Tot indica que han desaparegut, per tant, per què no es demanen responsabilitats? Per què encara segueixen els executius del banc al mateix lloc? Per què no es demanen que els tornin? O és que ja els tenen a Suïssa o a d’altres paradisos fiscals? Per què, a sobre, si se’ls fa fora, se’ls vol regalar unes indemnitzacions milionàries?, etc. Per tant, no és d’estranyar que la gent estigui tipa, farta, de tot plegat. Mentre fan fora del pis a les persones que no poden pagar les hipoteques dels bancs perquè s’han quedat sense feina, quina vergonya. Una mica d’humanitat, si us plau.

Foto: Vicens Tomàs

La gent ha pres consciència de la situació real i ja no vol que amb l’excusa de les retallades vagin rebaixant els sous de les persones. Perquè això va amb detriment de l’economia de tots, del consum, d’estalvi, del poder adquisitiu…, en definitiva, de la qualitat de vida. Però també hi ha nivell de consciència nacional, ja que mai en ma vida havia vist tantes estelades penjades als balcons, per veure que l’estat ens està enredant de mala manera, negant-nos coses bàsiques, el pa i la sal, retallant l’ensenyament, la sanitat, la cultura…, mentre hi ha sectors intocables com els toros, la classe adinerada, les multinacionals, l’exèrcit, l’església… I això no és just, ni moralment ètic.

El nostre poble, com a tal, té tot el dret del món, si així ho vol, de constituir-se en un estat propi i ningú li ho pot negar si aquest és el seu desig, la seva voluntat popular. Ja ho va ser durant molts segles i existim com a nació, des de fa més de mil anys, des dels temps de Guifré el Pelós fins l’any 1714, quan les tropes borbòniques i per la força de les armes van annexionar-nos a desgrat al regnat de Castella i Lleó prohibint taxativament l’estat català, el nostre Parlament, la Generalitat, la llengua catalana, el nostre exèrcit, les nostres universitats, etc.

Foto: Vicens Tomàs

Un poble que ha perdut la por a expressar-se, a ser ell mateix, a dir el que realment pensa i sent, és imparable. Sols cal la unió, si no de tots, perquè això és irrealitzable, sí de la majoria, per decidir el nostre propi destí, la llibertat. Però construir l’estat català, no ens enganyem, no serà fàcil. Però si aconseguim el recolzament internacional, almenys el dels estats més significatius com Alemanya, EEUU, França o la Gran Bretanya, ja tenim la batalla guanyada. Per això ens hem de començar a preparar i si ens hi posem seriosament, abans o després serem lliures. Si la voluntat és ferma, la convicció decidida i absoluta i l’esperança duradora, com ho vam demostrar tots plegats a la nostra Diada Nacional, Catalunya serà aviat el nou estat d’Europa.

Per autoestima col·lectiva, per dignitat nacional, per tot això i moltes més raons, és una causa legítima i democràtica, una lluita pacífica i civilitzada, que s’ho mereix i com va dir, el famós Martin Luther King : Ningú se’ns pujarà al damunt, sinó dobleguem l’esquena.

Raimon Miranda | Cinemaadicte, publicista i realitzador de vídeo

Foto: Vicens Tomàs

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris