dimarts, 12 de novembre de 2019
Diari Maresme | Independent i Comarcal

La gran misèria moral

Centre històric de Teià | Foto: Viquipèdia

Després de més de tres mesos de la inhumació de la meva esposa, en el cementiri municipal de Teià (Barcelona), el seu nínxol roman sense títol de concessió i sense cap identificació per errors de la funerària i de l’ajuntament.

En síntesi, la família va contractar un títol d’ús del nínxol per 49 anys a l’empresa funerària concessionària de l’ajuntament, aquest va autoritzar la inhumació en el cementiri municipal, i 11 dies després d’efectuada la inhumació el mateix ajuntament, davant la nostra absoluta sorpresa, ens va comunicar que denegava aquest títol ja contractat i abonat (amb factura i rebut, signats i segellats). Abans-d’ahir vam rebre una notificació del secretari municipal ratificant la denegació d’aquest títol (per descomptat sense esmentar cap error).

És sorprenent que en comptes de reconèixer i reparar aquests evidents errors administratius, amb la celeritat deguda, es dediqui un notable esforç burocràtic precisament per a la seva dilació i ocultació. A pesar dels nombrosos correus electrònics, instàncies registrades i burofaxs dirigits personalment a l’alcalde, des de fa gairebé tres mesos, no hem rebut cap resposta per part seva. Només hem pogut conèixer el seu criteri per les imatges del ple municipal d’ahir, sobre aquest assumpte, emeses a través d’internet.

No s’han reconegut en cap moment els errors i ara resulta que, després d’una llarga investigació interna, s’ha conclòs que la culpa és del Reglament Municipal del Cementiri i s’ha iniciat un complicat tràmit de modificació del culpable d’aquest lamentable episodi. Pel que sembla, segons la versió oficial, no s’han comès errors humans en aquest expedient sinó que es van cometre l’any 2004 al redactar-se el Reglament (evidentment per altres responsables de l’administració municipal diferents als actuals). Suposem que com a mesura exemplaritzant aquest Reglament culpable serà modificat, exposat al públic i castigat.

Una experiència tan trista m’ha permès evocar, sobretot després de la contemplació d’aquestes imatges, a dos admirats creadors: l’escriptor Ramón María del Valle-Inclán i el director de cinema Luis García Berlanga. Aquestes imatges són un arquetip de representació esperpèntica amb aspectes deformats i grotescs de la nostra societat. Independentment de les ideologies polítiques, aquesta representació inclou les expressions lliures i més il·lustrades, que estan en contacte amb la diversitat de la realitat social, els sectors més dinàmics i les noves tecnologies. En contraposició a aquestes argumentacions solidàries, humanistes i de respecte profund a la ciutadania, de la majoria de grups municipals, es mantenen algunes actituds inhumanes que combinen el tràgic i el grotesc, per a intentar ocultar els seus errors i revestir-los amb diverses variants de mentides justificatives.

Qualsevol ciutadà, amb un mínim d’inquietud, s’adona de l’irrisori dels personatges egocèntrics i incompetents, amb aires de virreinat, propensos a l’adulació en lloc de la dialèctica, que tan bé van saber perfilar aquests creadors en les seves obres literàries i cinematogràfiques.

La denúncia que “la gran miseria moral, está en su chabacana sensibilidad ante los enigmas de la vida y de la muerte”, ja estava present al teatre de Valle-Inclán l’any 1924.

Joan Carles Fogo Vila | Teià

4 comentaris per a “La gran misèria moral”

  1. Adela Alos ha dit:

    Em sembla una actitud de l’Ajuntament inadmissible i prepotent. Que l’administracio doni la culpa al seu propi reglament dels errors es totalment inacceptable.
    De quin servei públic estem parlant?
    A banda, quina manca de sensibilitat demostra en un tema tan dur com es la mort d’urna persona estimada. No ens mereixem governants d’aquest poc nivell.

  2. Desde la lejania del Continente Americano, los saluda esta abogada y Docente Universitaria chilena. No puedo dejar de enviar mi comentario a tan lamentable episodio.
    Como abogada no logro entender como en tanto tiempo no cambiaron las escrituras y normativas. No es facil adivinar que con esta grave negligencia de las autoridades respectivas, mas de una familia ha sufrido no solo por la partida de un ser querido, sino ademas por omision de DILIGENCIA en el estudio de los documentos legales en torno al cementerio en discusion.

    A mayor abundamiento, obviamente hay culpables, no solo por la falta de diligencia en esta materia, sino por el gran dolor que han causado a los familiares de quizas tantos otros episodios , al sepultar a sus deudos en su ultima morada. Duro golpe para Joan Carles Fogo Vila, sus hijos,y muchos mas seres queridos. Como tambien , posiblemente, a muchas otras familias.

    Como ser humano, el dolor se siente, no importa la distancia geografica, solo basta leer lo narrado por el Sr. Fogo Vila, solo basta ponernos en el lugar de el.

    Esta claro que AHORA SI, LA JUSTICIA DEBE ACTUAR, reparando el mal causado, a mi criterio y opinion, con el cambio completo de la reglamentacion del cementerio.
    No es posible, un caso tan lamentable como este. Las almas deben descansar en paz ,y sus familiares, ya golpeados por tan fuerte partida, tambien deben atenuar sus dolores al saber que descansa en paz por toda la eternidad su ser amado.

    En cualquier parte del mundo, la Justicia es una, y este caso no es una excepcion. Espero y tengo mucha fe, que el cambio radical de las normativas y reglamentacion vendra muy pronto. Quienes han partido, gozaran de la paz , eternidad y del RESPETO DE SU ULTIMA MORADA.

    Sinceramente,

    CECILIA REEVES BECKER
    Abogada Pontificia Universidad Catolica de Chile
    Docente Catedra Derecho Internacional Privado
    Universidad Autonoma de Chile

  3. Héctor Hugo Ferreyra ha dit:

    Es absolutamente imperdonable la actitud de los funcionarios del Ayuntamiento de Teiá. No reconocer un error burocrático y carecer de personalidad para afrontar una situación en extremo delicada ,como la que nos ocupa, forzosamente arrastrará a éste Consistorio al más amplio descreimiento popular en su gestión. Debe resultar muy fácil para estos señores pasarse la responsabilidad los unos a los otros e ignorar el dolor que ocasionan a los familiares y amigos de la idolatrada Láura. En nombre de todos ellos, ruego que pongan enmienda a este fallo y sepan resolver de la mejor manera esta situación que, evidentemente, no ha sido creada por los perjudicados. Gracias….

  4. Jordi Mateu ha dit:

    retifico el dit en el facebook personatge mediocre , xulesc i prepotent Teià no es mereix gent d´aquesta” calaña”
    i menys en representació del poble …

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per