diumenge, 26 de gener de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

‘Pot ser l’inici de maduració de la independència’

Vicenç Villatoro | Foto: Alicia Alonso

Nascut a Terrassa el 1957, l’escriptor i periodista Vicenç Villatoro ha treballat en una gran quantitat mitjans com El Correo Catalán, TV3 i l’Avui, on va ser director entre 1993 i 1996. En la seva faceta d’escriptor, ha publicat diverses obres en tots els àmbits i ha obtingut els principals premis de literatura catalana. L’any 2010 va ser guardonat amb el Premi Ramon Llull de Lletres Catalanes amb la novel·la “Tenim un nom”. Actualment Villatoro és director de l’Institut Ramon Llull.

En aquesta entrevista, realitzada amb motiu de la conferència de Villatoro el passat 7 de setembre al Masnou, l’escriptor i periodista ens exposa algunes de les seves reflexions sobre Catalunya i l’independentisme.

Com imagina Catalunya a llarg termini i com li agradaria imaginar-la?
“Per mi l’essencial és imaginar una identitat cultural i nacional preservada. Al segle XXI, això demana un determinat poder polític. Per tant, m’imagino Catalunya amb tant poder d’autogestió com faci falta per continuar sent una comunitat nacional, i probablement un Estat propi sigui la condició sine qua non per aconseguir-ho. En altres èpoques de la història o en concepcions polítiques diferents seria plausible proposar fórmules alternatives, però amb la tradició de govern espanyol inspirada en model francès i els requeriments del segle XXI, la solució ha de passar per l’Estat propi. Això és el més desitjable, i també crec que és possible”.

A l’article “Un estat sense nació”, publicat al diari Ara el passat 29 d’agost, vostè exposava el següent: “En temps de suposat independentisme general, en algunes de les músiques postnacionalistes que sentim hi veig un risc. Si se’n sortissin, podríem passar de ser una nació sense Estat a ser un Estat sense nació.” A quines músiques postnacionalistes es refereix?
“En la meva concepció, l’objectiu és la nació i l’Estat és només l’instrument necessari, però hi ha determinades tradicions polítiques que consideren que l’Estat és el centre i l’objectiu de l’aspiració política. En aquesta línia, algunes d’aquestes actituds postnacionals de les quals parlo a l’article afirmen que prefereixen una Catalunya independent abans que una Catalunya en català. Però si Catalunya fos independent a la irlandesa, és a dir, perdent la seva llengua, no em semblaria un bon negoci”.

(*) Foto: Alicia Alonso

Al mateix article parla dels “independentistes no nacionalistes”, que volen un Estat per Catalunya però no comparteixen “les dèries identitàries del nacionalisme”. Què opina d’aquells que es declaren independentistes no nacionalistes?
“Tal com dic a l’article, parlar de l’independentisme no nacionalista és parlar de la truita sense ou. Si la nació no és el que vertebra el territori, les fronteres no tenen sentit. Un Estat no ha de seguir un criteri pràctic; cal que hi hagi una voluntat de preservar una comunitat i una identitat, que és fonamentalment cultural”.

Què s’haurien de plantejar, doncs, aquells que veuen l’Estat com el fi i no com l’instrument?
“Quan afirmen que hi ha un grup de gent advocant per la independència s’haurien de plantejar qui forma part d’aquest grup. Si no es defineix un qui, un subjecte nacional compromès amb la independència, no serveix de res defensar aquesta idea”.

Creu que la manifestació per la independència canviarà alguna cosa?
“Sí. La vida política es nodreix de la creació i articulació de majories, que es manifesten electoralment però es construeixen a través d’altres sistemes, com poden ser les manifestacions. Per tant, si aquesta manifestació mostra l’embrió d’una majoria social serà un gran pas endavant. El dia 12 probablement no sigui diferent de l’11, però pot ser l’inici d’un procés de maduració de la independència”.

Text: Alicia Alonso

(*) L’alcalde de Masnou, Pere Parés i Rosés, Villatoro, i el regidor de cultura, Jaume Oliveras

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris