dijous, 22 de d’octubre de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Quadern d’un rodatge

Raimon Miranda | Foto: D.M.

He passat per l’experiència de filmar un documental a la biblioteca de Pineda amb el títol de “Tal com raja”. El projecte va partir de Foto-film, que celebrant el 40è aniversari, ens va proposar de realitzar un film i jo els vaig presentar una idea que van acceptar. Es tracta de fer un debat a sis bandes, tres homes i tres dones, per parlar sobre temes actuals que ens amoïnen i ens preocupen a tots i a totes per igual. Els ponents els vaig triar per la seva personalitat, perquè posseeixen un criteri propi. Com en Guillem Humet, psiquiatra, professor de la Universitat de Barcelona i cap de salut mental del Maresme i que vam coincidir l’any passat en la projecció d’un cicle de pel·lis relacionades amb la salut mental. En Xavier Gàmez, psicòleg i coach que vaig conèixer fa un parell d’anys en un curs d’intel·ligència emocional al Centre Innova. La Teresa Màrquez, periodista i corresponsal del diari El Punt Avui a la zona. La Maria Carrascosa, docent en una escola aquí a Pineda. L’Ángela Madrid, filòsofa, i un servidor. El càmera és un tècnic formidable, en Marçal Mora, que ja havíem treballat plegats filmant un parell de vídeos. La música és d’estil, de caire blues, de l’amic Ramon Tutó. La foto fixa d’en Joan Caimel, i la Sara Medrano, ajudant de direcció. Ara ens toca fer el muntatge. Està previst poder estrenar-lo al Festimatge Calella, el mes d’abril, i potser posteriorment passar-lo també al nostre poble, suposo que a la biblio o a Can Comas.

Voldria parlar d’un mini CD que ha tret al carrer el pinedenc David Torné. Són dues versions, una cantada i l’altra instrumental, del mateix tema que es titula “The Rainbow of my life “. Una peça comercial amb molt de ritme, però digne. Amb dos CD sota el braç, amb un estil molt més tranquil i pausat, ara ens sorprèn amb un tema força mogut que a mi personalment em recorda als videoclips que es passen habitualment al canal de tele RAC-105 i que, actualment, està sonant en moltes emissores de ràdio.

La II Mostra de Cinema i Música va transcorre en dos dies, divendres 1 i dissabte 2 de febrer. Vaig procurar trobar en la programació un equilibri entre films de qualitat i populars, perquè la gent trobés una mica de tot, per poder abraçar el màxim de públic possible.

Fotograma: ‘La nit del caçador’

Entre el films podem trobar: “La nit del caçador “, una joia del cinema clàssic. Un film que alguns historiadors i crítics consideren una de les millors pel·lis de la història del cinema. Però l’any 1955, quan es va estrenar, va ser un sonat fracàs de públic, fins al punt que el seu director, el famós actor anglès Charles Laughton, no va tornar a dirigir mai més, ja que es va avançar al seu temps, i fins 10 anys més tard la gent de la revista més prestigiosa del món, la francesa “Cahiers de Cinéma”, que era formada per directors com Godard, Rivette, Truffaut, etc., no la van començar a reivindicar. O “The Road”, la carretera, de l’australià John Hillcoat, basada en una novel·la del conegut escriptor americà Cormac McCarthy, amb una vigorosa interpretació del gran actor Viggo Mortesen. Un film dur, fet sense concessions, sobre l’hivern nuclear. “Dead Man”, del director independent de Nova York Jim Jarmusch, un western metafísic i existencial amb una banda sonora molt potent del guitarrista Neil Young, que va saber captar l’essència de les imatges, composant-la sobre la marxa, ja que a mesura que li projectaven el film, davant seu, l’anava improvisant, i amb un Johnny Depp en estat de gràcia permanent. O la comèdia anglesa esbojarrada “Full monty” que, malgrat que toca un tema tan delicat com és l’atur, manté un gran sentit de l’humor. O la clàssica de ciència-ficció “El planeta dels simis”, en la qual s’interroga, sobretot, sobre les relacions del ser humà amb els animals.

També volia comentar que l’Associació Col·lectiu Pineda Solidària passaran a l’Auditori de Can Comas el dissabte 2 de març, a les 7 del vespre, el film humanista “Els nens de Huang Shi”. L’entrada és de franc. Una pel·li que va passar en el seu moment pels nostres cinemes sense fer soroll, però que val força la pena pels seus grans valors humans. Un jove periodista anglès, en plena II Guerra Mundial, aconsegueix salvar la vida de 60 nens i nenes d’un orfenat, travessant un munt de muntanyes i deserts, fugint de l’exèrcit japonès. No us la perdeu, si us voleu realment emocionar.

Raimon Miranda | Pineda de Mar

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris