divendres, 15 de novembre de 2019
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Victus

Portada: ‘Victus’

De llatí vaig una mica rovellada. Per això vaig decidir buscar exactament quin significat tenia “victus” en català. La traducció esperada hi era, vençut, però a més a més posava també “arrasat”. De fet, la derrota del 1714 per part de les tropes borbòniques més que una derrota va ser un arrasament, un arrasament amb tots els ets i uts. El setge de més d’un any per part d’un exèrcit professional cap a la Coronela, exèrcit format per ciutadans que no havien exercit mai ni de militars ni de soldats, fou vergonyós i de jutjat de guàrdia. L’orgull, la valentia i l’honor en què cau Barcelona aquell onze de setembre es mereix que aquesta data sigui recordada per sempre i es mantingui com a Diada nacional de Catalunya. Qui encara no ho entengui, que llegeixi Victus, l’última novel·la de Sánchez-Piñol, un escriptor que normalment escrivia en català però que en aquest cas va decidir fer-ho en castellà perquè en català no li “caminava”el llibre. De fet, això s’entén perfectament un cop acabada la lectura d’aquest llibre. Victus és una novel.la històrica molt ben documentada per part de l’autor però no és un llibre d’història. Com a novel.la, té una part de ficció, de personatges i de fets no reals i això és el que trobem en les aventures del protagonista: l’aprenent d’enginyer Martí Zuviría, un personatge que va existir realment però que té tot un aire còmic i particular que recorda personatges de la literatura castellana picaresca com pot ser el Lazarillo de Tormes. És per això, potser, que Sánchez Piñol visionés més aquest personatge en castellà que en català. Victus és un llibre tràgic, un llibre que ens narra fil per randa el setge de la Barcelona de l’any 1714 i el previ i els orígens de la Guerra de Successió. Hi aprenem el perquè d’aquesta part de la Història i el perquè Catalunya acaba sent víctima de la gran batalla per al poder i el control d’Europa que es disputaven països com França, Anglaterra, Holanda, Portugal, Espanya…Quan la Història fa un tomb i ja no interessa que l’arxiduc Carles sigui el rei d’Espanya, Catalunya es veu abandonada a la seva sort per part dels anglesos. Matí Zuviría, aprenent d’enginyer en una de les millors escoles de França, inicia la seva particular participació en tot plegat en el bàndol dels felipistes. Per tota una sèrie de circumstàncies, però, acaba sota les ordres d’Antoni de Villaroel, el gran defensor i el gran militar que dirigí tota aquesta empresa , el qual no era d’origen català i val a dir que inicialment també lluità a favor de Felip V.

Els inicis del llibre ens situen a França, a Bazoches, on el protagonista de la novel·la entra en aquesta escola per adquirir els coneixements per tal de ser un bon enginyer. Val a dir que molts coneixements arriben a tenir un punt de “ritual”que ens recorden fins i tot la Maçoneria. Zuviría ha de descobrir el “
Mystère”, ha d’aconseguir tenir tatuats quatre dels cinc màxims punts que tot enginyer ha de tenir però a última hora, en una última pregunta per part del seu mestre, li falla la resposta, una paraula, es queda a una sola paraula de ser un enginyer de cap a peus. És per això que es passa la vida buscant la paraula, la Paraula en majúscula que li atorgarà finalment el grau que es mereix. No la troba fins al final de la derrota, fins que comprèn, sobretot gràcies al gran Villaroel, què suposa i què significa realment tot el que ha viscut durant el setge de Barcelona. Anomeno Villaroel perquè és el gran heroi, un home d’honor que no abandona la lluita fins al final. No es pot dir el mateix de Rafel de Casanovas que, amb una mínima ferida, ja se l’emporten com al gran ferit de guerra i abandona l’última batalla. Martí Zuviría acaba tenint una família molt particular que defensa també fins al final i que troba pels camins d’aquesta guerra: per a dona, una prostituta, i per a fills, un nen que recull i que sempre va acompanyat d’un nan. S’hi aferra perquè no té res més. Forma part de la seva pròpia evolució com a persona, com a enginyer i com a un dels grans herois (tot i que en els seus inicis apareix com a un covard) d’aquesta gran derrota que, per a molts, però, va significar una gran victòria. La victòria de l’orgull, la victòria de la valentia, la victòria de l’honor, la victòria de defensar les llibertats d’un poble fins a les últimes conseqüències.

Marta Rocafort

Fixta:

Títol: Victus
Autor: Albert Sánchez Piñol
Editorial: La Campana
PVP: 24 euros
Font: Llibreria ‘El Faristol’ de Calella

2 comentaris per a “Victus”

  1. […] a llegir l’article sencer cliqueu el següent enllaç http://diarimaresme.com/2013/victus/ Previous postTot llegint Victus… El blog d'Albert […]

  2. Lluís Cabruja ha dit:

    Bons resum i bons comentaris. Només una petita postil·la.
    El títol ‘Victus’ ,‘vençut’, hauria de ser en femení ‘Victa’ , si és que la vençuda era la Barcelona del 1714.
    Avui podríem rebatejar-la com Invicta, la Invencible.

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per