dissabte, 21 de setembre de 2019
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Atenció, hiperactivitat i coaching

David Domínguez

David Domínguez

Segons TDAH Catalunya –l’associació de referència a casa nostra- un 10,81% dels nens/es són diagnosticats amb un trastorn associat a l’aprenentatge o a la conducta. És a dir, cada aula hi ha 2 o 3 alumnes amb TDAH. La xifra no és menyspreable i per això, davant l’alarmant augment de diagnòstics, els experts van començar a analitzar què estava passant. Les conclusions són alarmants.

Imatge:

Imatge: tdahcatalunya.org

Sense negar l’existència del trastorn (perquè qui el pateix veu afectat no només l’àmbit de l’aprenentatge sinó també la seva vida afectiva), els resultats ens recorden que no hi ha una prova diagnòstica definitiva per a aquesta malaltia. Tot i les escales específiques (ADHD RS –Du Paul- , Conners, EDAH), de psicopatologia general (BASC, SDQ) i les entrevistes semiestructurades (DICA IV, K-SADS), la major part dels diagnòstics s’elaboren només a partir d’entrevistes amb el nen/a, els pares, l’escola i amb una exploració físico-psicològica. Però això no és tot.

Allen

Allen Frances | YouTube

El psiquiatre Allen Frances, director durant 40 anys del Manual de diagnòstic DSM, afirma que el nou DSM5 flexibilitza els diagnòstics per assegurar a la indústria farmacèutica un bon nombre de clients de llarga durada: els nens i nenes. No és broma, estem parlant de més de 30.000 milions de dòlars anuals en medicaments. Encara n’hi ha més.

Cada centre escolar va la seva, ja que no hi ha un protocol d’aplicació general ben estructurat que s’apliqui arreu. En el millor dels casos, l’actuació escolar acaba comportant la implicació d’un guirigall de professionals –mestres, tutors, psicopedagogs, psicòlegs externs, família…- que acaba, gran solució, en “retallades” del nivell d’exigència. Pa per avui i gana per a demà.

Imatge:

Imatge: tdahcatalunya.org

Necessitem un canvi de perspectiva. Comprometem-nos en l’acompanyament d’aquells que, més que un trastorn, el que demanen són límits, atenció, dedicació i orientació. Els casos atesos des del coaching, per exemple,presenten resultats molt satisfactoris perquè donen estructura, sentit i propòsit a les accions que es duen a terme:

– desenvolupar estructures que permetin fer les tasques amb efectivitat.
– assajar acostaments pràctics als reptes diaris.
– aprendre eines per desenvolupar àrees cognitives específiques.
– i reforçar l’autoestima, la confiança i la falta de motivació.

Tot això des del respecte per la diversitat i la personalitat pròpia del noi/a, per la seva capacitat de resposta i pel seu ritme particular de desenvolupament. Sense rebaixes a classe, ni pastilles.

David Domínguez | Coach

Més informació: labonaeducacio.cat

1 comentari per a “Atenció, hiperactivitat i coaching”

  1. Gloria Canyet Estanyol ha dit:

    Benvolgut,
    em podria informar de quins experts han fet aquest estudi, estic molt interesada en el tema.
    Moltes gràcies

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per