diumenge, 18 de agost de 2019
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Eines per a reinventar-nos

.

.

La vida s’entesta a treure’ns la comoditat i el confort per enfrontar-­‐nos amb la incertesa i el desconegut. Hi ha qui, davant aquests canvis, sap veure una oportunitat per explorar el seu interior i créixer; però, desenganyem-­‐nos, per a la gran majoria els canvis no desitjats són un daltabaix de greus conseqüències. És possible convertir les crisis en oportunitats, podem aprendre a reinventar-­‐nos? Sí, podem.

Els canvis que afecten la feina, la parella, la salut…comporten una sensació de falta de control i de seguretat, per això ens fan sentir petits i insignificants afectant la nostra autoestima i la nostra identitat: qui som sense la feina, sense la parella, qui som si estem malalts…?

El dolor que produeix aquesta vivència d’un canvi així és innegable però el patiment és una opció. Confuci ja ho afirmava: “El dolor existeix, el patiment és voluntari”. Podem triar com reaccionem davant una situació crítica, podem triar si li afegim pensaments i discursos negatius (“no serveixo per a res”, “no me’n sortiré”, “jo no hi puc fer res”…) o si ens obrim a emocions i discursos que ens enfoquin cap a l’acció i la transformació. Si som víctimes o protagonistes.

El nostre cervell porta milions d’anys adaptant-­‐se als canvis, és un supervivent que sap enfrontar-­‐se a la por que genera la incertesa. La neurociència explica que el nostre cervell és capaç de modificar la seva estructura física (noves connexions, noves sinapsis) si abandonem els discursos negatius i els substituïm per discursos possibilistes.

.

.

Charles Darwin va dir que “no és l’espècie més forta la que sobreviu, ni la més intel∙ligent, sinó la que és capaç de respondre millor als canvis”. Avui , sabem que aquest canvi passa per:

1) tenir les emocions i els pensaments negatius sota control -­‐i la primera emoció a vèncer és la por que ens paralitza i ens impedeix fer treballar la ment, sortir a buscar oportunitats, visitar empreses amb èxit, arrossegant-­‐nos al pessimisme i a la negativitat-­‐.
2) Conrear l’optimisme de missatges centrats en la força i la confiança,
3) avaluar amb objectivitat els nostres recursos i capacitats (hi ha test, qüestionaris, processos de coaching),
4) analitzar l’exterior per saber on podem trobar oportunitats per formar-­‐nos i potenciar noves habilitats,
5) afavorir la creativitat (mirant què fan altres, recollint consells i opinions, dedicant-­‐li temps i esforç) i, sobretot,
6) dissenyar un pla d’acció. Els plans d’acció no són “declaracions d’intencions” són camins ben delimitats per assolir objectius. Han de ser concrets, realistes, revisables i avaluables amb indicadors clars. Suposen passar de la paraula a les accions, abandonar protesta per passar a la proposta.

La responsabilitat no és una càrrega, no és un sentiment de culpa, si s’entén com l’habilitat per a generar respostes. Si volem resultats diferents, haurem d’aprendre a fer coses de manera diferent. Tot el que ens ajudi a generar responsabilitat ens ajuda a reinventar-­‐nos i a créixer.

David Domínguez | Coach i formador de La bona educació

Imatges: sxc.hu

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per