.

Fredorejava a la riba del riu.
Era una tarda freda,
la boira, ho envoltava tot
Vares saludar-me amb fredor

La teva mirada indiferent,
les teves paraules tan fredes
es clavaven al meu cor
Com estilets lacera’ns.

.

Si, era una tarda freda
Jo, et demanava abric
Tú, ja no podies donar-me’l
Era temps de fredor

Els teus ulls no mentien
M’entres el fred envaïa el meu cos
Vares voler abraçar-me
Jo no volia la teva llàstima

La boira va començar a esvair-se
Sentia amb mes forca la teva fredor
Ens vàrem separar sense mirar-nos
Lluny quedaven altres tardes d’escalfor.

Si, va ser una tarda molt freda.

Carme Ribas