dimarts, 10 de desembre de 2019
Diari Maresme | Independent i Comarcal

‘El cuento de los cuentos’, de Mateo Garrone

'El cuento de los cuentos'

‘El cuento de los cuentos’

Després de films d’ampli reconeixement com “Gomorra” ( 2008) i “Reality” (2012), premiades amb el Gran Premi del Jurat de Cannes, el director italià Mateo Garrone ens proposa una pel·lícula tan atrevida i exuberant com fallida, “El cuento de los cuentos/Il racconto dei racconti”, a partir de l’univers màgic i fantàstic del contista italià Giambattista Basile ambientat en una època medieval llunyana.

.

.

“El cuento de los cuentos” és una ambiciosa i vistosa operació que compta amb un repartiment internacional conformat, entre altres, per Salma Hayek, Vincent Cassel, John C. Reilly o Toby Jones, i rodada també en anglès. Una estratègia comercial i mediàtica que, al capdavall, provoca un dels principals handicaps del film, on resten malmesos tant al to com la proximitat requerida.

El film aposta pel meravellós a través d’un seguit de situacions protagonitzades per genuïnes figures dels contes universals com dracs, reis, princeses, ogres i embruixos i encants que possibiliten tota mena de transformacions. Garrone imprimeix certa bellesa en alguns moments vaporosos i flotants, encomana un atractiu sentit del fantàstic en l’ús de bells escenaris naturals, es deixa temptar en ocasions pel costat gòtic, tortuós, malsà i extrem d’algunes situacions; mentre en altres moments aposta per la paròdia i la deconstrucció tot jugant amb els referents clàssics.

.

.

En termes generals podríem afirmar que Garrone prova d’anar en totes direccions però sense un objectiu clar. Les històries que avancen de forma paral·lela s’abandonen aleatòriament i quan sembla que acaben per entrecreuar-se finalment en la (falsa) conclusió del conte, és per certificar la falta de rumb i de direcció. Com en totes les faules i contes, tan sols sembla perviure el motiu central repetit, la lliçó, l’ensenyança, i és que tota destrucció comporta un naixement, que cada acte desemboca inexorablement en un altre, en una cadena de quid pro quo indeturable i infinita.

Joan Millaret Valls

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per