dissabte, 21 de setembre de 2019
Diari Maresme | Independent i Comarcal

‘Joc de Trons’ i coaching

David Domínguez

David Domínguez

Ho reconec. Sóc d’aquells que espera amb anhel el retorn de “Joc de trons”. M’hi he enganxat i, com manen els nous temps, he invertit tardes senceres mirant un capítol rere l’altre.

Dels darrers episodis, em criden especialment l’atenció -com a coach- els reptes que ha d’afrontar Daenerys Targaryen i el procés de canvi que està vivint aquest personatge. Khaleesi està aprenent a governar i a governar-se.

D’una banda, els seus encara petits dracs ja no resulten tant divertits ni manejables (si és que ho havien estat mai) i, per altra banda, a Khalessi la trasbalsa profundament un vell mestre-esclau que, ple de cultura i saviesa, es presenta humilment davant seu per demanar-li que el deixi tornar a ser esclau al servei del seu senyor.

La mare de dracs no s’explica com algú pot preferir continuar sent esclau i així li exposa al vell professor. L’home, intenta explicar el que sent: que no hi ha lloc per a ell en el nou món que li ofereix la reina. Potser –argumenta- per als esclaus més joves, la revolta, el canvi, la llibertat i la promesa d’un nou món resulta atractiva però, per a ell –segueix explicant- que havia dedicat anys i esforç a construir el seu lloc en el món, aquest esdeveniment anomenat “llibertat” només li comporta dolor i por.

Un personatge i uns arguments amb qui penso que és fàcil identificar-se. Quantes persones es poden veure reflectides en aquest mestre a qui un esdeveniment inesperat – una crisi inoportuna i sobtada- expulsa del seu humil, pacient i esforçadament construït món per llençar-lo a un futur de canvi, emprenedoria, ferotge competència intergeneracional, que ni vol, ni per al qual té forces, ni ganes; un món que –fidel a les paraules del personatge- només li fa por?

Succeeixen coses cada dia, però hi ha un abans i un després d’un esdeveniment. Després dels esdeveniments res torna a ser com abans, la vida –tal i com la coneixíem- desapareix. Els esdeveniments obren una escletxa en el temps i ens exposen a abismes que ens arrosseguen lluny del confort al que estaven acostumats.

Quina resposta podem donar des del coaching? Com pot, Khaleesi estar a l’alçada del sofriment de l’home que encara no està capacitat per gestionar la llibertat que li regala?

La resposta, de ben segur, és la compassió. Un coach escolta el dolor de l’altre, com Khaleesi escolta el mestre-esclau. Un coach hi és, hi és activament, rabiosament despert i atent. Acompanya el dolor del que pateix alhora que respecta el seu temps per pair el canvi, l’ajuda a identificar nous objectius i li obre vies d’actuació futura lliures de pors i angoixes.

De moment, la mare de dracs permet que el vell mestre retorni al servei del seu senyor però amb un canvi molt notable: li ofereix que no ho faci com a esclau sinó que ho faci des de la seva llibertat, des de la seva consciència, signant –digue-m’ho així- un acord entre dos homes lliures. És un primer pas: posar noves bases des de la consciència.

Els queda molta feina a fer a tots dos personatges. D’una banda, el professor-esclau, amb ritme lent i insegur però enfocat en la seva saviesa i recolzat per l’admiració que li professen els seus alumnes, haurà d’anar descobrint que mai és tard per a ningú que vol ser lliure, que la llibertat costa, és una conquesta, i que, com a tal, demana l’esforç de vèncer la por des de la por.

De l’altra, a Daenerys Targaryen, li queden molts dracs per lligar però promet: algú que és capaç de ser deferent davant el patiment del que és diferent, de donar-hi resposta sense deixar de treballar per la seva autonomia, promet i molt.

Acompanyar davant els canvis; atendre el patiment de l’altre –que a més a més ens qüestiona-; estar al seu costat, donar-li temps perquè paeixi, prengui consciència, s’empoderi i crei el seu futur…és Khaleesi una reina-coach?

To be continued.

David Dominguez | Coach de La Bona Educació.cat

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per