diumenge, 28 de de febrer de 2021
Diari Maresme | Independent i Comarcal

‘Vivint i treballant arriben les cançons’

.

.

L’Enric Hernáez gaudeix d’una llarga trajectòria des que es va presentar com a cantautor a la sala Zeleste de Barcelona l’any 1977. Després de quinze discos en el mercat, acaba de presentar el seu nou treball Cançó per a Helena.

Enric, explica’ns com va anar el concert en el qual vas presentar el teu nou disc a Luz de gas el dia 27 de març del 2015.
Va ser un concert molt bonic. És molt difícil reunir onze músics sobre un escenari avui en dia. Gràcies a Barnasants ho vàrem aconseguir.

Vaig estar amb el Javi Garrabella (arranjaments i baix), el Max Villavecchia (piano i teclats), el Josep Cordobés (bateria), el Gabriel Amargant (saxo), l’Òscar Latorrre (trompeta), l’Isidre Palmada (trombó), el Llorenç Barceló (hammond), la Mercè Serramalera i la Cris Fernández (veus)  i vàrem tenir de convidada la Samantha Navarro, una gran cantant uruguaiana. Tot un luxe!

Has passat per diferents estils de música. N’hi ha algun amb el que et sentis especialment còmode?
Per a mi els estils són mitjans, part de la tècnica. Tinc la sort d’emocionar-me i deixar-me captivar pel que vaig trobant pel camí. L’última formació que vaig portar constava de dues violes de gamba, dues veus, contrabaix, i jo amb la veu, el piano i la guitarra. Ara vaig amb una formació jazzística, però l’essència és la mateixa: les cançons.

Què hi trobarem en el nou disc?

.

.

Feia temps que tenia ganes de fer un disc amb textures de jazz. Des de fa molts anys, quan vaig escoltar un disc de Claude Nougaro editat per Blue Note, portava la idea al cap. Vaig parlar amb el Lluís Cabrera i l’Enric Palomar del Taller de músics i em van recomanar un jove baixista i arranjador, el Javi Garrabella. El vaig “espiar” en una Jam que es feia al barri de Sant Andreu i al tercer tema ja tenia clar que volia treballar amb ell.

En el disc hi ha quatre cançons amb lletra i música meves i musicacions de Joan Brossa, David Castillo, Josep Palau i Fabre i Àngel Guimerà.

Cançó per a Helena està dedicada a la teva filla, en quin moment se’t va acudir?
L’Helena encara estava estudiant dansa contemporània al Conservatori de l’Institut del Teatre i vam anar a passejar per l’espigó de Bogatell, el Poblenou. Estàvem sols i l’Helena és va posar a ballar El Quixot. Aquella nit vaig escriure la cançó.

.

.

En general, busques la inspiració o et ve de sobte?
Jo veig el meu treball com un ofici. Vivint i treballant arriben les cançons. Quan tot flueix suposo que se li pot dir inspiració.

Què és per tu la música?
La música és una vocació que afortunadament ha esdevingut la meva professió. Ha format part de la meva vida, però no és la meva vida. La meva vida són les persones.

Què t’agradaria aportar al teu públic?
M’agradaria aportar sinceritat, sensibilitat i rigor.

Tens alguna preferència a l’hora de llegir entre la prosa i la poesia?
No cal triar! Potser llegeixo més poesia (també es pot trobar poesia en la prosa), però una de les coses que més m’agrada és incorporar. Triar és descartar.

.

.

Quin tipus de música t’agrada escoltar?
Escolto molts tipus de música. Però sempre hi ha uns autors que es repeteixen: Bach, Beatles, Buarque, Dylan…

Quins projectes tens en marxa?
M’agrada molt tocar amb aquesta formació, així que farem més concerts.
També tinc previst fer un curs de composició de cançons durant el mes de juliol al Taller de músics.

Paral·lelament preparo el proper disc. M’agradaria que sortís el 2017 per celebrar els 40 anys des del meu primer concert en la professió de cantautor.

Moltes gràcies i moltes Felicitats!

Entrevista: Susanna Tortosa i Tudela | Fotos: Juan Miguel Morales

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris