dijous, 14 de novembre de 2019
Diari Maresme | Independent i Comarcal

‘GUGL’, d’Alejandra Juárez D’Aquino

Portada del llibre

Una de les queixes majoritàries que se solen escoltar entre els lectors de ciència ficció és que certes novel·les pequen d’excessiva extensió, produint que la història tractada, si d’un principi semblava potent, es vagi diluint amb el passar de les pàgines. Amb la novel·la que tractem no succeirà això, sinó pot ser que a alguns lectors els passi tot el contrari: que es quedi curta. GUGL és l’elecció ideal per a aquells que busquin una història de ciència ficció ben tractada, amb fons i que atrapi.

A GUGL, que conté un breu alhora que interessant pròleg del professor Osvaldo Beker, Alejandra Juárez D’Aquino ens situa en un futur distòpic on tots neixen connectats a LA RED mitjançant el sistema que dóna títol a la novel·la: GUGL. D’aquesta manera, són controlats per no patir, no patir sentiments oposats, considerar-se sempre realitzats i, en definitiva, sentir-se lliures. Sent-ho? De la mà de Laila, la protagonista d’aquesta història, coneixerem un món on no hi ha guerres ni pobresa, on tothom viu en harmonia sentint-se a gust amb el que fa. Tot gràcies a GUGL. Però en cert moment, Laila serà atreta per un grup de rebels davant el sistema. Serà a partir d’aquest instant quan Laila s’adoni que no és més que la insignificant peça d’uns immensos escacs controlats per una elit inaccessible. Coneixerà de prop al grup de rebels i començarà a sentir per primera vegada el que és ser realment lliure. Si això és possible.

Tot això portarà a Laila a un vaivé continu i incontrolable de sentiments. Sense la seva habitual connexió, ella veurà com no hi ha substàncies químiques que calmin el seu pesar, el seu estrès i el seu nerviosisme, veurà com l’amor és capaç d’aflorar sense ser aplacat per GUGL, veurà com és capaç de controlar per fi els seus moviments. O no.

De la mà de Laila i uns pocs més personatges, Alejandra Juárez D’Aquino aconsegueix amb GUGL crear una història que obliga al lector a llegir-la d’una asseguda. Submergits en el relat, els lectors de GUGL es veuran reflectits a un altre món que en aparença no s’assembla en res al seu però que, en ser gratat una mica per la consciència del lector, no difereix tant del que vivim. Màscares que oculten el que de debò som i semblem, xarxes que mostren únicament lo bo de nosaltres, cossos perfectes que no són més que mentides, vides sedades per evitar alçaments. Però, si hi ha una falla en el sistema, si un grup de rebels aconsegueix sortir de LA RED i unir-se, si la revolució està programada perquè arribi Laila i l’accioni… serà possible escometre-la?

Per respondre a aquesta pregunta solament hi ha una solució, i la millor: llegir aquesta novel·la. Perquè a GUGL, els lectors es trobaran amb Orwell, Huxley, Bradbury o fins i tot Asimov; es trobaran amb un relat de ciència ficció amb molt pes i pòsit, amb profunditat filosòfica, amb preguntes impossibles de respondre, amb àcides crítiques a la nostra col·lectivitat i a nosaltres mateixos. Si ets capaç de ser crític amb tu mateix i a més gaudeixes de les bones històries de ciència ficció, no deixis passar aquest llibre. Acompanya a Laila en aquesta novel·la perquè ella t’acompanyarà durant molt temps més. I sobretot, com li diu el personatge d’Izan a Laila en un moment del llibre: «No confundas la felicidad con anestesia».

Article: Víctor González | @libresdelectura

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per