dijous, 12 de desembre de 2019
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Acceptar-te amb tots els teus defectes

.

Quan fem filosofia cerquem sintetitzar el nostre discurs, fins a resumir-lo en una frase. Resum en una frase per poder recordar amb facilitat el discurs i com a recurs reflexiu per seguir argumentant, partint de la frase (una mena d’esglaó on recolzar-nos) En aquest sentit, tots tenim presents frases com “Déu ha mort”, una frase-conclusió, o “Només sé que no sé res”, una frase impactant i molt suggerent. Als darrers anys l’auge de l’autoajuda s’ha encarregat de dissenyar frases perquè les puguem recitar com si fossin un mantra.

Efectivament, avui dia les frases transcendents estan de moda i la majoria d’elles són buides de contingut o bé són falses. En particular m’agrada una que diu: has d’aprendre a acceptar tots els teus defectes. Estan representats tant els defectes petits com els més grans. I se’ns encoratja a conviure amb ells, amb resignació i, a la vegada, amb acceptació. Un cop acceptats, tanquem una batalla i ens atansem a una vida amb més pau. És una frase centrada en l’individu, com la majoria de frases d’autoajuda. Aquesta centralitat individual pretén emfatitzar en la capacitat que tenen les persones per generar canvis dins d’elles mateixes.

.

Fins aquí la frase que he escollit llueix molt bé. Però aquesta frase també té els seus racons criticables. Per exemple: no serem pas invencibles quan acceptem els nostres defectes; a l’entorn nostre hi haurà sempre persones que ens poden desequilibrar. Per exemple: la comparació dels nostres defectes amb els defectes dels altres continuarà existint, tot sovint tacat pel color de l’enveja.

Però “acceptar els nostres defectes” m’agrada perquè és una frase molt humana, lluny de voler vèncer les pors, lluny de vestir sempre un somrís, lluny de transformar el món de dalt a baix amb els nostres pensaments… Cal aterrar, modestos i resignats, a l’alçada d’allò que ens traumatitza i, realistes, acceptar-ho tal com ha vingut sense cap altra més pretensió que acceptar-ho.

Article: Albert Cebrián

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per