dimarts, 12 de novembre de 2019
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Bogeria d’amor

.

No sé explicar el que sent
el sentiment,
quan sol sentir
el que només ell en sent.

Si no fos pel nostre amor,
l’ànima per si sola, no fóra capaç
de trobar la clau del seu destí.
Obrim la porta, aquest és el camí.

Sóc incapaç d’afrontar la situació d’estima,
que no sé jo on arriba.
Quan els meus ulls, més que mirar, admiren
el que, sense veure, miren.

.

Bogeria d’amor sent el meu cor.
He de calmar l’instint,
i poder seguir vivint,
per gaudir del plaer de la seva olor.

Si més no, això no és vida;
és un sense viure.
O potser m’he equivocat,
i és que se me n’ha anat el cap.

Diuen que sóc boig.
Potser tenen raó.
No hi ha més boig
que el que embogeix d’amor.

.

Crec que no canviaria
la meva bogeria.
La felicitat que sento amb ella
no és passatgera, no és novella.

Continuaré sent boig,
per embogir d’amor.
Aquest estat dóna color
a la meva existència,
i música a la meva vivència.

.

Si no sóc boig,
embogir d’amor voldria.
Per sempre més gaudiria.
Entre goig i goig, viuria.

La imaginació
juga una doble sensació.
La de la bogeria d’amor,
i la que sento dins el teu cor.

Autor: Josep Garriga

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per