divendres, 31 de de gener de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Clara Peya en l’únic concert del nou disc AA

“AA (Analogia de l’A-mort)”. Hipnosi o intimitat de sensacions compartides a través de la música de la noia del piano

Clara Peya | Fotos: Vicens Tomàs

Clara Peya omplia la sala Utopia 126 de Barcelona, el passat divendres, per presentar el seu nou treball “AA (Analogia de l’A-mort)“. Acompanyada per un bon equip tècnic i artístic, i per un públic receptiu i obert a les sensacions transmeses per la música en estat pur, la pianista i compositora va presentar un treball acurat, fet a consciència i amb un toc electrònic compartit amb , productor, col·laborador i company habitual als escenaris; marcant un camí de sensacions on cadascú podia navegar al seu aire guiant-se per la música.

La Clara omplia tot l’espai movent-se i dominant els dos pianos que, fins i tot, va tocar d’esquena i al mateix temps. Imatges, coreografia amb l’Ariadna Peya i música en completa harmonia, a més de tots els membres de l’equip que van fer possible la màgia de l’espectacle: fanalets, cant i poesia.

El públic acollia amb silenci cada peça que aplaudia llargament. La Clara expressiva, desbocada i a voltes somrient anava desvetllant-se, mantenint l’atenció dels presents fins a la darrera composició. I després de saludar amb tot el grup, es van repetir els llargs aplaudiments en reconeixement d’una vetllada musical essencialment plaent.

I una cosa que els assistents van agrair va ser la presència de la Clara saludant i compartint amb els presents. Retrobaments, amics, coneguts, seguidors, somriures, petons, abraçades, felicitacions i comentaris per acabar compartint una vetllada especialment emotiva.

Un únic concert per presentar aquest disc com un ritual íntim i hipnòtic. No hi haurà més directes perquè això ha estat una breu parada, mentre prepara el proper treball que s’estrenarà l’any que ve.

Per la meva part, és la cinquena vegada que aquest any he pogut endinsar-me en una experiència amb la Clara, i cada vegada ha estat sorprenent i única. La seva música és poesia que comunica, desperta i transporta. Un plaer que no es descriu amb paraules sinó amb sensacions; per això l’única manera de poder sentir tot el que ens explica a través de la música, només es pot sentir quan ho vius.

La Clara fa el que vol i el que fa, i sempre està bé. Així és l’art i l’artista que s’entrega expressant-se amb amor des del fons del seu cor.

Article: Carme Beltran Boix | Fotos: Vicens Tomàs

Àlbum de fotos

 

 

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris