divendres, 20 de setembre de 2019
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Desplechin colpeja Canes amb un thriller humanista

‘Matthias et Maxime’

Després de l’ensulsiada del seu darrer treball en sòl americà ‘The Death and Live of John F. Donovan’ (2017), el canadenc Xavier Dolan concursa a Canes amb ‘Matthias et Maxime’, amb interpretacions del mateix Dolan i Gabriel d’Almeida Freitas, la història de dos amics d’infància que després de   besar-se en el rodatge d’un curtmetratge amateur, aquest gest anodí i juganer els marcarà per sempre. Dolan, jove prodigi, autor sempre mimat per Canes, només cal recordar la seva presència a competició amb ‘Juste la fin du monde’ (2016) i ‘Mommy’(2014), Premi del Jurat, i després de començar ben d’hora en l’apartat Un Certain Regard amb ‘Les amours imaginaires’ (2010) i ‘Laurence Anyways’ (2012).

D’altra banda, després de concórrer diverses ocasions a Canes amb films com ‘Un cuento de Navidad’ (2007), ‘Jimmy P. (Psychotherapy of a Plains Indian)’ o film inaugural de la 70a edició, ‘Los fantamas de Ismael’ (2017), el cineasta francès Arnaud Desplechin entra enguany de nou a concurs amb un punyent thriller ‘Roubaix, une lumière’. Es tracta d’un brillant policíac coescrit pel mateix Desplechin i la directora i guionista Léa Mysius i que funciona com un colpidor drama social sostingut en dues actrius en estat de gràcia, Léa Seydoux i Sara Forestier, en el paper d’una parella de dones amants criminals; i també un actor magistral, Roschdy Zem, en el rol de comissari en cap.

Despertar sexual curtcircuitador

Amb ‘Matthias et Maxime’, Xavier Dolan torna a rodar al Quebec per recrear un episodi d’una colla d’amics de joventut que bé podria ser autobiogràfic, ja que el mateix Dolan es reserva per un dels papers principals, el Maxime del títol, amb el tret distintiu d’una taca de naixement en el rostre. L’altre copratogonista d’aquesta romàntica història d’amistat i imprevist enamorament entre dos amics és el Matthias del títol, interpretat per Gabriel d’Almeida Freitas. Un bes enregistrat durant el rodatge d’un curtmetratge a petició d’una amiga directora esdevindrà una espècie de pecat original que farà tremolar una estreta amistat fundada des de la mateixa infància i que provoca el despertar d’un desig sexual inesperat, la seva pulsió homosexual.

Un bonic i lluminós melodrama sobre dos éssers que semblen condemnats a romandre units per un fet anodí de conseqüències sísmiques en llurs vides. Un bes que ara els separa i els repel·leix mútuament, un acte que els trastocarà per complert la seva identitat sexual, que els revela un desig reprimit. Una acció que els empaitarà vagin on vagin, encara que cadascú intenti refer la seva vida a la seva manera. Així Maxime vol escapar a Austràlia, fugint també d’una mare amb la que no s’entén, mentre que Matthias s’ha casat i ha creat la seva pròpia cèl·lula familiar.

‘Roubaix, une lumière’

Dolan filma amb gran alegria i vivacitat, amb el seu estil inconfusible, sovint amb una càmera amb perpetu moviment. La tendresa o la sensibilitat que desprèn el conjunt es ressent també d’una fatigosa redundància per moments, vanitós i petulant també. Un film que destaca també per un repartiment coral en què retrobem alguns habituals dels films de Dolan com Antoine Pilon o l’actriu Anne Dorval, qui sovint interpreta el paper de mare en els seus films.

Crim i càstig

Arnaud Desplechin s’inspira pel seu film a competició ‘Roubaix, une lumière’ en un documental previ que el va marcar especialment, ‘Roubaix, commisariat central‘ (2002, Mosco Boucault). El film del cineasta francès retrata en clau de ficció la crònica negre de la ciutat de Roubaix, desplegant diferents trames, segons els casos policials a resoldre, per acabar tancant el focus del relat en una història central, la de l’incendi, assassinat i robatori d’una àvia d’una barriada humil.

‘Roubaix, une lumière’ (catifa vermella)

La pel·lícula descriu les tasques d’investigació policial pacient a càrrec del comissari Daoud (Roschdy Zem) i el seu ajudant, Louis Cotarelle (Antoine Reinartz). Un cicle de sospitosos, pistes, confessions, interrogatoris i reconstrucció dels fets, que acaba revelant una història trasbalsadora sobre els secrets i els rebrecs de l’ànima humana capaç de deixar-se arrossegar per una pulsió criminal a la cerca d’un botí ridícul. El llarg procés de confessió de les culpables ens transporta a la profunditat humana de la ploma literària de Dostoievski a través del turmentat assassí Raskolnikov a ‘Crim i càstig’.

Una pel·lícula de gènere, cinema policíac, en principi allunyat del singular món cinematogràfic de les tensions i fluctuacions de relacions humanes de Desplechin, però que s’acaba endinsant fins al fons en el costat humà dels seus personatges en un notable melodrama social a partir d’un ric mosaic humà de la marginació social urbana.

Article: Joan Millaret Valls

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per