dilluns, 11 de novembre de 2019
Diari Maresme | Independent i Comarcal

El truc de l’espai-mort

.

Si hi ha una meva decepció en la vida és l’existència de problemes que ens afecten -i molt-, que encara no tenen solució. Són aquests tipus de problemes que ens rebenten per dins i que fàcilment ens aboquen a tota mena de trastorns mentals. Suposo que la tensió que genera la impotència és un dels determinants de més pes per acabar caient en la pitjor foscor.

Hom esmenta la Mort sovint com a exemple d’un problema que no té solució; ha esdevingut una frase feta i força emprada. En realitat la Mort no és precisament un problema del tipus que he referit en el paràgraf anterior. El pitjor d’aquesta vida no és pas la condemna a morir, el pitjor són els inferns en vida. Afortunadament disposem de l’eina del pensament per encarar tot tipus de problemàtiques, fins i tot les que, de moment, no tenen solució. I no enganyem ningú en afirmar que la vida és dura. Però, fent ús d’un realisme contrastat, tampoc enganyem ningú quan diem que anem cap a una vida més suau. Mentrestant fem jocs mentals, el patiment va florint pel camí, sens dubte. Tanmateix la reflexió, com a predecessora de l’acció -tot i que la reflexió i l’acció formen un matxambrat sense una ordenació clara-, no és pas una frivolitat.

.

La Mort, pels que creiem que és un altre esglaó de progrés còsmic, esdevé un tema important no només per aprendre a arribar-hi, sinó també per extreure conclusions amb les quals poder trobar solucions a problemes vitals. Un dels elements de l’estudi de l’anomenat espai-mort és el que anomeno el truc de l’espai mort. O sigui: esbrinar com, d’un cos-ment que es desfà davant nostre, podem arribar a l’espai-mort amb el mateix cos-ment. Hi ha els partidaris que, tot veient la desfeta, aposten per la transformació en ànima. I hi ha els partidaris de veure la desfeta com una il·lusió davant un cos-ment que el que fa simplement és desplaçar-se.

El truc de l’espai-ment és un entreteniment més a afegir a l’agenda investigadora. És aquella mena d’entreteniment amb el qual anar fent descobertes paral·leles que ens enriquiran. I, com bé hom sap, qualsevol descoberta és ben rebuda perquè ens pot proporcionar les solucions que tan desesperadament cerquem.

Article: Albert Cebrián

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per