divendres, 18 de octubre de 2019
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Envoltats de basarda

.

Les pors. Viure és anar descobrint noves pors també. I una realitat: no es pot desactivar la por perquè forma part de la nostra essència.

Avui en dia hi ha una proliferació de discursos que ens repten a adaptar-nos als entorns on vivim. I, com l’altra cara de la moneda, hi ha discursos que conviden a la transformació o fugida d’aquests entorns, curulls de pors.

Un símptoma de progrés personal i col·lectiu és la reducció de la xarxa de pors que ens envolten. I aquest propòsit de dominar les pors, fins a deixar-les a nivells minsos, és un dels sentits de la vida.

.

Hi ha pors ben racionals, ben definides i concretes. Pors que s’esvaeixen sovint quan determinats entorns es transformen. I també hi ha les pors irracionals, sempre al llindar dels trastorns mentals. Aquestes pors irracionals, ancorades ben endins de l’individu, molt sovint no desapareixen quan l’entorn es transforma; s’arrosseguen arreu.

La filosofia ha adoptat dues postures ben definides per plantar cara a les pors. Reforçar la nostra capacitat davant de certs entorns basardosos. O reforçar la nostra capacitat transformadora per desfer certs entorns basardosos. Particularment em decanto per transformar entorns.

La realitat és tossuda i ens mostra que, com a humans immersos dins d’un tirabuixó de progrés, podrem escollir les nostres emocions tot intervenint obertament en les estructures de l’entorn. I volem escollir amb totes les conseqüències fins a reduir la por, i també la tristor, en escorrialles minúscules d’un passat amb massa foscor i massa misèria.

Article: Albert Cebrián

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per