dijous, 19 de setembre de 2019
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Existeix la immortalitat?

Kierkegaard

El filòsof Kierkegaard ja va remarcar que l’ésser humà es sentia astorat al reconèixer-se com un ésser finit dins d’un Univers infinit. De fet aquesta mena d’astoraments són els que expliquen una de les utilitats de la filosofia: esdevenir una eina per resoldre les sorpreses profundes que ens presenta l’existència.

L’ensurt o la fascinació que assenyala Kierkegaard ens dirigeix de ple a un dels somnis que ha tingut sempre la Humanitat: l’assoliment de la immortalitat. Però els somnis a voltes s’esvaeixen, com succeeix amb el somni dels viatges al passat, el qual considero que mai s’assolirà. I per què hauria d’esvair-se el somni de la immortalitat amb el progrés que es fa palès a tots nivells? Doncs senzillament perquè la mort pot ser un camí d’enriquiment pel qual ha de passar tot individu.

De la mateixa manera que he assenyalat, en altres reflexions, que si existeix un espai-mort haurem de ser-hi amb els nostres sentits i amb la dimensió vital on ens desenvolupen, la immortalitat implica unes conseqüències específiques. La immortalitat significaria alterar un tipus d’evolució necessària per aconseguir un progrés de la nostra intel·ligència i la consecució

.

d’uns propòsits complementaris que ens faran més lliures. I cal tenir en compte que alterar processos naturals sovint ens ha fet millorar però també ha significat l’empitjorament de les nostres condicions vitals.

Si ens permetessin signar un paper per a ser immortals, molts signaríem a ulls clucs. Per pur desconeixement. Per desconeixement de l’existència d’un espai-mort o, dit ras i curt, per por a una mort que signifiqui el no-res. És pel parany del desconeixement que considero que l’exploració de la mort esdevé un dels reptes filosòfics principals.

Però Kierkegaard també parla de la infinitat de l’Univers. Un Univers que conté vida finita i a la vegada elements inerts que podem dir, d’una forma matussera, que són infinits. De nou aquest filòsof cau en l’errada de formar dos conjunts diferenciats: ésser humà-Univers, de manera que sorgeix una qüestió: en realitat hi ha immortalitat a l’existència o tot plegat és un ensurt d’espanta-sogres?

Article: Albert Cebrián

Imatges: YouTube

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per