divendres, 18 de octubre de 2019
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Gavina lliure

.

Es mou el temps, o només són les muntanyes,
que arrosseguen cels i terres?

Fa un any vas voler provar,
una altra manera de volar.
Ella sentia al seu interior,
la crida de les altures;
va voler provar,
d’altres camins amb llum de llibertat.

Per voler ser independent,
la van deixar sola,
la van titllar de boja.

La petita Gavina,
trista de pena,
va començar de nou.
Va buscar nous mars,
nous camins,
cels intensament blaus.

.

Et vas atrevir a ser lliure.
Somniaves amb la independència.
Volies gaudir la llibertat.
Vas voler travessar fronteres, continents,
aconseguir nous descobriments;
viure noves experiències,
altres vivències.

La llibertat és un dels dons
més preciosos que ens han regalat
els cels. Amb ella no es poden igualar
els tresors que guarden terra i mar.

Per la llibertat es pot i s’ha
d’aventurar la vida.
Aprenguem d’aquesta valentia
de no menysprear l’esperit aventurer,
d’un món nou desconegut.

Vola Gavina meva, ara és el
moment, continua, no paris, segueix volant,
fins que et manqui l’aire, fins que no puguis més.

Allà on els somnis es fonen en un esquitx màgic,
permanent, envoltat de somriures alegres,
senzills, transparents.

.

Si mai, un cop en els teus recorreguts
plàcids, impecables, sorgeix un motiu d’angoixa,
o desviament, per manca de forces, o cecs pensaments,
no defalleixis, continua volant.
Que el teu vol, únic, sublim, espectacular, inimitable,
superi totes les estrelles,
totes les expectatives.

Vola Gavina meva, l’univers t’està esperant,
sorprèn el món amb un instant.
Després de moltes dificultats,
amb tenacitat, plena de generositat.
Un dia va aconseguir travessar els cels alts,
blaus, profunds, immensos.
Projectats vers l’eternitat.

.

I aquest dia va entendre el perquè, i per a què
havia nascut Gavina.
Va palpar el vertigen, l’originalitat,
la iniciativa, la creativitat.

Va explorar els camins de la perfecció,
fins al límit del possible.
Ja no es tractava de buscar la llibertat,
no es tractava d’intentar independitzar-se,
es tractava de ser lliure.

Va tornar sense contemplacions,
ni ostentacions; només volia ser una Gavina,
nascuda per a volar.
Perquè el vent i només ell,
dirigís les seves ales,
el seu futur, el seu destí.

.

Quan emigri, la Gavina ens observarà i ens dirà:
“Com li agrada la llibertat a aquest poble.
Quina necessitat té de ser lliure!”.
Mai no s’oblidarà de nosaltres;
I quan vulgui, tornarà.

Text: Josep Garriga

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per