divendres, 31 de de gener de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

La caiguda d’un imperi

Des de principis d’aquest nou segle XXI, es veia venir!

El Corte Inglés: Inici dur amb un èxit espectacular

El seu fundador, Don Ramón Areces, en el seu llibre “Entre dos orillas”, ens explica les seves anades i peripècies com a explorador i conquistador, del seu periple en terres cubanes.

De jove va abandonar la seva terra asturiana per descobrir un nou món diferent, especialment comercial, nous costums, noves llums.

‘El Encanto’

Per conquistar les Amèriques va començar des de baix, de cañonero, ell i el seu cosí Don César Rodríguez en els magatzems “El Encanto” de Cuba.

A poc a poc, i al cap d’uns anys, van aconseguir els seus objectius, no solament es varen enriquir comercialment, també van triomfar professionalment i econòmicament, sinó que amb el seu esforç van aconseguir tornar a Espanya i comprar una botiga petita al carrer Rompelanzas de Madrid dedicada a la confecció infantil denominada “El corte inglés”, dirigida per ells dos i acompanyats per quatre venedors.

.

Sí, amics meus, un total de sis persones començaren aquest imperi el dia 28 de juny del 1940, que en qüestió de dotze anys ja havien aconseguit inaugurar el primer gran magatzem d’Espanya com a “El Corte Inglés” al carrer Preciados de Madrid; el segon l’any 1962 a la Plaça Catalunya de Barcelona.
I, així, successivament, el tercer va ser al carrer Goya de Madrid, el quart a la plaça del Duque de Sevilla, el cinquè a Bilbao, el sisè a la Castellana de Madrid, essent en aquest el més gran de tota l’organització, el setè a València i així fins a arribar gairebé 100 grans magatzems, i d’altres no tan grans a nivell nacional.

També a Portugal i delegacions internacionals. Així és convertir en un exemple comercial i de serveis a nivell mundial, amb més de 130 mil empleats i un reconeixement en el món empresarial com gairebé poques empreses a la història ho han pogut aconseguir.

Ramón Areces

Durant més de setanta anys ha sigut líder amb un exemple de serietat i professionalitat, acompanyat d’una atenció acurada, on es va fer famosa la frase: “Si no queda satisfecho le devolveremos su dinero”.

Don Ramón Areces sempre havia sigut un exemple de saviesa comercial; sovint es reunia amb els seus empleats dient-los coses com: “El cliente siempre tiene la razón”. “En una venta tanto al entrar como al salir siempre hacerlo con la sonrisa”. “Pida lo que pida el cliente, siempre con el sí por delante, luego, lo buscamos”. “El no, no existe”. “Nunca tengo, siempre tenemos”. “El vendedor es neutró, no és de ningún equipo, ni de ningún color determinado, ni de ningún gusto o idea política, las únicas preferencias del vendedor son las que prefiere o le gustan al cliente”. “Apreciemos al cliente, ayudémosle siempre a encontrar lo que busca o necessita”. “Al saludar al cliente ya debemos intentar intuir lo que necessita”.

Era un home enamorat de la seva professió, progressista, avançat a la seva època, agradable, simpàtic, col·loquial, sempre amb bon humor, etc.

Principi de la caiguda

A partir del 2008, la competència, amb la nova moda de preus baixos, “usar i tirar”, on la joventut si aferra, la crisi general, la jubilació dels vells canyoners, la major part dels que van participar en la inauguració de la plaça Catalunya, amb l’èxit de l’empresa molt activament, i en aixecar i mantenir el nivell aconseguit durant molts anys, no solament amb la seva professionalitat i entrega generosa. També es va notar la jubilació del que en aquell moment presidia l’empresa Don Isidoro Álvarez, van provocar l’inici de la baixada.

La qual en aquests últims anys ha empitjorat, necessitant injeccions econòmiques estrangeres, fet que ha ajudat a convertir-se en crisis interna, comercial, econòmica, professional, etc. El client sap que fa anys va desaparèixer la “joia comercial. Sí, aquella acurada atenció al client”, etc. A part que les modes de demanda i de mercat van variant. I la direcció no ha estat a l’altura. Li ha faltat agilitat, rapidesa, imaginació i d’altres qüestions, per canviar amb el temps.

.

S’ha de reconèixer que un monstre d’aquesta envergadura no és res fàcil dominar, mantenir-lo a tan alt nivell durant tants anys, rectificar defectes, renovar la seva política tradicional, en resum, posar-se al dia i portar-lo a bon port.

A pesar d’haver reconvertit sectors a la baixa per altres de més demanda, rebaixant al màxim costos, dels quals el personal s’emporta la palma, i un llarg etc. No s’ha aconseguit recuperar el dèficit que cada vegada és més gran.

Intent de frenar la caiguda

2018-2019. La filla de l’anterior president Isidoro Alvarez, Marta Alvarez, que en l’última renovació de la direcció heretà la presidència, amb l’intent de pal·liar el fracàs i la caiguda del Corte Inglés, està sondejant la banca per reduir el deute, està modificant els sectors, reduint els que tenen menys sortida i ampliant els que estan més de moda. No és que inauguri més terrenys comercials, sinó que està iniciant una reconversió, amb el mateix terreny canvia el producte.

Això com a prova podria valer, però el final és el que està a la vista no es pot maquillar, la caiguda de l’empresa, els deutes l’aclaparen, i les solucions són escasses.

Caiguda inevitable

Per aquesta raó no tenen més remei que prendre decisions dràstiques: tancar centres; naturalment comencen per aquells que els hi donen menys ingressos i els produeixen més despeses. De moment n’han reciclat varis, i a curt termini està previst en tanquin aproximadament mitja dotzena a nivell nacional, concretament a Barcelona, el de Francesc Macià, ja s’ha venut per només 150 milions, quantitat ridícula, aproximadament la tercera part del que val, el qual no s’havia d’haver obert mai. Va ser una mala gestió, igual que d’altres que des del primer dia només han donat pèrdues, les quals sempre han sigut assumides per Diagonal i Catalunya. També està previst el tancament de Bolívia, i possiblement el centre de Meridiana, i bé, sobre la marxa ho anirem veient.

Com a bon coneixedor durant més de cinquanta anys a l’empresa, amb tota humilitat i respecte, crec que els vents juguen en contra i es converteixen en ventades, inclús poden arribar a ser huracans.

Si no m’equivoco, aproximadament en un llarg termini entre 10 i 20 anys, El Corte Inglés podria caure fins al punt de desaparèixer, o bé haurà reduït com a mínim el 50% del seu negoci. El temps ho dirà, “Ja ho veurem”. Que Déu reparteixi sort.

Article: Josep Garriga

Imatges: YouTube

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris