dijous, 12 de desembre de 2019
Diari Maresme | Independent i Comarcal

La Mare       

.

És tant i tant el que representa. Què puc dir de la mare? La mare és el símbol de la vida, és portadora de vida; dóna la vida per als seus fills abans de néixer, ella et porta al seu ventre. En arribar al món plorant, ella et consola en els seus braços, i et calma la gana amb els seus pits. Quan intentes caminar, ella t’ensenya a fer els primers passos. En començar a parlar, et diu les primeres paraules. Ella és la que t’educa, està per tu i amb tu.

La mare és el principal membre d’una família i la seva creació. La mare és el ser únic; és la imatge de l’entrega constant, de la paciència personificada, de la tolerància il·limitada, de la comprensió intel·ligent, de l’ajut permanent, de la comunicació dialogant, de l’educació exquisida, del savi ensenyament, de la generositat absoluta, de l’actitud constructiva; és l’essència de l’exemple. Fins i tot els seus defectes es converteixen en simpàtiques anècdotes.

.

La mare ho és tot. La mare és la peça fonamental de la humanitat. La mare es recorda amb amor. Totes les coses petites i grans que ens ha dit la mare són emmarcades i arxivades en el nostre cervell com una autèntica joia. Tots els consells que ens ha donat des que gaudim de l’ús de la raó, els tenim sempre presents i són un exemple a seguir. De tal manera és així, que als nostres fills i néts els eduquem quasi amb la mateixa ensenyança heretada de la mare; fins i tot molts acudits, bromes, dites, accions i carantoines que sempre recordem. Els hi diem i fem com si fossin nostres, sent de la mare. La reflexió d’un adult i tot el que vaig necessitar saber ho vaig aprendre de la mare; i a la tercera edat et dius: tant de bo pogués parlar d’això amb la mare.

.

En una ocasió, ja fa 4000 anys, el savi Rei d’Israel Salomó, en un conflicte en què dues dones deien que eren la mare de la mateixa criatura, les va fer passar a la sala de justícia. Les dues suposades mares del bebè ploraven reclamant el que deien era el seu fill. Salomó els va dir: “Bé, com el nen us pertany a les dues, doneu-me una espasa i el repartirem la meitat a cadascuna”. Immediatament, la veritable mare va cridar desesperada ‘No, per Déu! No li faci mal al meu fill, lliuri’l a ella’.

Estimats lectors, alguns de vosaltres us direu; però no totes les dones que pareixen són iguals. No tenen la mateixa condició, no actuen de la mateixa manera. Per descomptat, teniu raó. Per desgràcia hi ha una minoria que no té aquesta cultura, que no és d’aquesta mena. Però aquestes dones mai seran la mare. També hi ha dones que, tot i no haver parit la criatura que estan cuidant, que estan educant, l’estimen com si fossin els seus fills. També actuen com les primeres, aquestes sí que són la mare.

.

És un veritable plaer poder gaudir de la mare en vida. Però, malgrat que no fos així, també ho és el seu record. Les persones són vives mentre se les recorda. Tanta és l’estimació que se sent i sents per ella, que recordes tots els moments viscuts amb la persona que més t’ha estimat, que més t’ha cuidat, que més s’ha preocupat pel teu present i futur, per la teva felicitat, pel teu benestar, per la teva educació. En vida és quan s’ha de demostrar el que sents per les persones.

De vegades, recordant a la mare, venen als meus pensaments coses com: ‘Crec que no li vaig donar l’afecte que es mereixia, que no li vaig prestar atenció suficient, que no li vaig dedicar prou temps, que la meva generositat va estar massa lluny de la seva. En conclusió, si tornés a néixer, seria diferent. L’experiència et fa recapacitar, però ja no pots canviar el passat. De mare només n’hi ha una, i s’ha de viure quan la tens. Estic ben segur que si la mare llegís aquestes lletres, seria feliç, no per les lloances, sinó perquè el seu fill la recorda.

Foto: Arxiu

Entre moltes altres coses, li diria: Crec que en el més enllà, hi ha una altra vida i tu la fas més dolça, més bonica. I cada dia quan m’aixeco et veig somriure. Tinc la sensació que des que la mare és al cel, ell ha millorat amb la seva presència.

Sempre he pensat que quan hagi de marxar al país del mai més, també seré feliç perquè sé que estaré al seu costat per abraçar-la, estimar-la i explicar-li les meves experiències. La vida sense la mare, no és vida.

Gaudiu de la mare, ella és la vida!

Text: Josep Garriga

Imatges: YouTube

‘La mare”

.

No sé si alguna vegada,
t’he dit; que m’agrada,
m’agrada la teva companyia,
la teva cara, el teu somriure.

M’agrada la teva bondat, el teu amor,
el teu saber viure.
Tu has estat per mi un exemple a seguir,
la guia de cada dia.
M’has educat amb suavitat,
però amb convicció i devoció.

.

Sí, mare, tantes coses havia d’haver-te dit,
però no ho he fet, estic penedit,
tu sempre has estat per a mi, generositat,
malgrat el poc temps que t’he dedicat.

Quan som joves pensem!
Sempre hi haurà un moment,
però m’he equivocat.

La figura de la mare, és única,
és la font de la vida,
és l’expressió de l’amor,
és el nostre àngel de la guarda,
que ens alleugera el dolor.

Abans de néixer, naixem amb ella.
Abans de viure, vivim amb ella.
Qui seria capaç de donar la vida pels seus fills?,
només ella, la mare!

Autor: Josep Garriga

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per