divendres, 31 de de gener de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

La simultaneïtat

Dos fets són simultanis quan tenen lloc, per exemple, en un mateix interval de rellotge. Especifico “rellotge” perquè mesura el concepte de temps relativista o convencional. La simultaneïtat, tot emprant rellotges per definir-la, és una característica molt comprensiva, la qual forma part de la nostra dimensió vital.

En concret a mi m’interessa la definició de simultaneïtat per validar un possible espai-mort que pugui ser percebut d’alguna manera des de l’espai-vida. Sembla en principi evident que per contactar amb l’espai-mort necessites estar mort, tot i que no podem afirmar amb seguretat que tots els morts hi arribin. Però, per altra banda, sempre i quan els fets de l’espai-mort siguin simultanis amb els fets de l’espai-vida pot haver alguna possibilitat de trobar punts de connexió entre tots dos tipus d’espais. Podria ser també que malgrat haver simultaneïtat entre els dos espais hi haguessin impediments que fessin impossible cap tipus de connexió, tal com succeeix amb els imaginats viatges al passat. Quins impediments serien?

Assenyalaré en concret un impediment principal que evitaria la connexió entre l’espai-mort i l’espai-vida: la manca de simultaneïtat producte de l’absència de fets. Absència de fets com a conseqüència de moments amb absència de temps. Estem parlant de la permanència, o sigui: la manca de successions de canvis.

Sembla ser que la permanència existent ja a l’espai-vida es troba barrejada amb la resta de dimensions. Essent l’espai-mort un lloc d’acollida del cos-ment, per lògica també presentaria elements permanents teixits enmig d’elements temporals. Aquesta característica pot ser universal.

Tot observant la dimensió vital de la que formem part veiem que el concepte de simultaneïtat no s’encaixa prou bé amb la realitat. Esdevé una ficció com, per exemple, el concepte de punt o el concepte de línies paral·leles. Per tant, si volem contactar amb els morts abans haurem de saber com són les successions de canvis que ens envolten.

Article: Albert Cebrián

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris