dimarts, 12 de novembre de 2019
Diari Maresme | Independent i Comarcal

L’Univers de l’absurd

Imatges: pexels

Dins la nostra dimensió vital observem que ens envolten unes lleis i unes pautes que romanen constants en el temps. Mantenen una lògica invariable. Estem acostumats i adaptats, més o menys, a aquesta lògica. Però més enllà de la nostra dimensió vital, hi ha una part de l’Univers on no hi ha una lògica específica i on, per tant, regna l’absurd?

Nosaltres som capaços d’imaginar situacions absurdes, sols cal veure les persecucions de James Bond o les lluites de Bruce Lee, però totes elles habiten en la nostra imaginació. És a dir, imaginar elefants roses no vol dir que els puguem trobar en algun món. A menys que pensem que l’Univers és infinit i, aleshores, creure possible que hi hagi tot el que nosaltres som capaços d’imaginar. Se’m plantegen sempre més qüestions que respostes i, davant la possibilitat d’un Univers infinit em demano: el concepte d’infinit no és tan sols un producte de la nostra imaginació? Esdevé, penso, tan poc consistent com el concepte de felicitat.

.

I si hom no té pas clar què implica el concepte d’infinit difícilment entendrà el seu contrari: finit, sempre i quan parlem de l’Univers. Va ser Stephen Hawkings qui va raonar que l’Univers no és finit ni infinit, senzillament és. Probablement si és, serà arreu un Univers lògic i, a la vegada, amb una lògica constant. Per quin motiu ha de ser així? Perquè de moment no tenim cap prova que ens indiqui l’existència d’una altra realitat. Succeeix de forma semblant amb les dimensions del temps i l’espai; podem articular un Univers sense el temps o sense l’espai?

En tot cas, si existissin mons sense una lògica constant, esdevindrien escenaris on difícilment podríem adaptar-nos. Foren escenaris adversos com succeeix amb els mons mancats d’oxigen. Mons en els quals trobar mecanismes d’adaptació segurament esdevindria impossible.

Article: Albert Cebrián

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per