divendres, 15 de novembre de 2019
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Luz Casal il·lumina la nit de Porta Ferrada

Fotos: Vicens Tomàs

Luz Casal va omplir el recinte del Festival Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols aquest passat dimarts dia 6, oferint una selecció de les seves més emblemàtiques interpretacions convidades amb les del seu darrer treball ‘Que corra el aire’.

La cantant gallega, excel·lent intèrpret, ecologista i humanista, es va presentar feliç i agraïda de la vida sobretot de compartir la música amb els companys músics i el seu públic.

Des de l’any 1982 que trepitja escenaris amb ampli reconeixement tant del públic, la critica i companys. Més de 15 àlbums, a més de senzills i recopilatoris, i un munt de distincions i premis han marcat la seva carrera. Una gran veterana amb esperit de nena passejant-se per l’escenari, amb el domini que dóna l’experiència i sobretot les seves maneres. Guapa, elegant i rockera en un espectacle amb una artista única en una genial combinació.

.

El programa es va anar desvetllant meticulosament i en harmonia. Les presentacions de cada tema eren marcades pel seu segell particular, explicant les motivacions i les històries de cadascuna. Acompanyada per Tino Di Geraldo, a la bateria; Jorge Fernandez i Borja Montenegro, a les guitarres; Peter Oteo, al baix; i Josep Maria Baldoma (Baldo), al piano; la potent veu de l’artista i la seva particular manera d’interpretar anava marcant la nit, en algunes ocasions acompanyada pels cors del públic en completa complicitat.

‘Lucas’, l’amor d’una mare al seu fill mort, va inspirar la cantant a través del llibre que la mare Mar Nieto va escriure. Un relat dirigit al seu fill de sis anys, intimista, commovedor i ple de tendresa. També, un record per Mari Trini amb ‘Amores’. I el ‘Rufino’, divertida i simpàtica.

.

Cap al final, la Luz va girar al seu estil més rock and roll. Tot un luxe, amb el públic dempeus i ballant. I tancant els bisos amb ‘Boig per tu’, de SAU, amb un gran tapís de llanternes espontànies al públic, i ella, cantant estrofes en català, es va acomiadar.

“Un concert encantador d’aquells que repetiries demà mateix”, així ho vaig sentir que ho comentaven un grup a la sortida del recinte. Jo diria també que va estar un directe espectacular. Tot i que els enregistraments són el resultat d’un acurat treball, el directe ofereix una naturalitat, espontaneïtat i vitalitat que es pot palpar i compartir des de la proximitat, participant conjuntament i gaudint plenament.

Article: Carme Beltran Boix | Fotos: Vicens Tomàs

Àlbum de fotos

.

.

.

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per