divendres, 13 de desembre de 2019
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Mercè Conangla: ‘Cal fer molta educació emocional preventiva a tots els nivells’

Mercè Conangla

La Fundació Ecologia Emocional ha realitzat enguany un estudi amb un total de 2.450 adolescents de 14 instituts de la demarcació de Barcelona, en el qual els joves d’entre 11 i 18 anys s’han sincerat sobre els seus nivells de benestar i salut emocional. Aquest treball, dirigit per Jaume Soler i Mercè Conangla, ha comptat també amb la col·laboració d’un equip multidisciplinar format per metges, psicòlegs, mestres, documentalistes i experts en coaching i comunicació. Avui entrevistem la psicòloga Mercè Conangla perquè ens parli sobre els objectius i resultats de l’estudi.

Quina va ser la motivació principal per encetar aquest projecte?
Som una Fundació que va néixer fa 23 anys amb una mirada curiosa i oberta al món de l’educació emocional, del creixement personal i del treball amb valors. És aquesta mateixa mirada curiosa i de millora personal que ens ha portat, des de l’Institut de Recerca de la Fundació Ecologia Emocional, liderat pel Jaume Soler, a voler conèixer com se sentien els nostres adolescents en termes de salut i benestar emocional. Donat que no vàrem trobar l’eina que volíem per valorar el seu propi sentiment sobre si mateixos i diferents aspectes de la seva vida, vàrem decidir que havíem de començar el projecte elaborant el qüestionari, que hem anomenat B-SEA (Benestar i Salut Emocional dels Adolescents).

Grup de recerca treballant

En què consisteix la metodologia innovadora que heu dut a terme?
El principal tret diferencial és que es tracta d’un qüestionari creat per l’equip propi de l’Institut de Recerca, un equip de 30 persones de diferents perfils personals i professionals. Van començar amb una “pàgina en blanc” oberts a crear entre tots, debatent, opinant, sense pressa, hem trigat vora un any a crear-lo! Són 100 preguntes agrupades en 10 àrees d’autoexploració, i això és important remarcar-ho, els resultats deriven de les seves respostes sobre que senten, com es veuen i com viuen el seu dia-dia.

Com vàreu fer arribar el qüestionari als joves?
Hem fet arribar el B-SEA a través de les escoles als alumnes de secundària, cicles formatius i batxillerat, és a dir, la franja d’edat entre 11 i 18 anys. Hi han participat 14 centres de la província de Barcelona als que hi estem molt agraïts per la seva participació, i per la seva cura en garantir la bona realització del qüestionari. Ha estat respost per 2.450 adolescents, en horari escolar i en el mateix centre educatiu, i per descomptat garantint tota la confidencialitat de les dades a nivell individual: els resultats els presentem agregats per edat i per gènere.

Jaume Soler

Quines àrees d’exploració contempla l’estudi?
Les 100 preguntes estan estructurades en 10 àrees d’exploració amb 10 preguntes per àrea: Emocions, Identitat d’un Mateix, Conductes de Risc, Comunicació i família, Àmbit Escolar i Acadèmic, TIC’s, Cultura i Oci, Sentiments sobre la vida i el món, Valor i Hàbits de Salut i Convivència. Cada pregunta havia de ser resposta amb una valoració d’1 a 6 (des de Mai/Gens fins a Sempre/Molt).

Com valoreu la col·laboració de l’equip multidisciplinar?
L’Institut de Recerca va néixer l’any 2017 dintre de la Fundació Ecologia Emocional amb la voluntat de cercar les millors bones pràctiques en l’educació i acompanyament de persones en el seu camí de creixement personal; també volem ser un Observatori de tots els fenòmens emocionals que es donen a la nostra societat i poder oferir bones pràctiques en tot allò que toqui el material sensible de les persones.

Quins són els seus perfils professionals?
El fet de ser un grup de 30 persones amb diferents perfils personals i professionals que ens uneix el fet de ser per persones curioses, amb capacitat de sorprendre’s i d’interrogar-nos, amb esperit crític i mirada oberta, sense dubte enriqueix moltíssim qualsevol projecte que encetem. És important remarcar que aquestes persones ofereixen el seu temps de forma altruista, i des de la Fundació no ens cansem de mostrar-los tot el nostre agraïment.

.

Aquest projecte ha estat el més ambiciós de la Fundació?
Aquest qüestionari ha estat el primer gran projecte de gairebé dos anys de treball, però fem diferents socioescanners -petites enquestes sobre temes emocionals a la societat-, i ja estem posant en marxa la segona fase del B-SEA i, també, un estudi sobre creixement personal a Catalunya.

Quins han estat els resultats més positius?
Hem tret conclusions molt interessants d’aquest estudi. Si hem de remarcar aspectes positius, principalment es desprenen dos: per una banda, els nostres adolescents tenen una relació molt ben equilibrada pel que fa a la seva identitat. Ells mateixos ens han respost que sí que s’agraden, que estan satisfets de la seva personalitat, de com es relacionen amb els altres, de forma general i en totes les edats i gèneres, tot i que haig de dir que els valors que manifesten són una mica més alts en el gènere masculí.

Per altra banda, i això també és una bona notícia en aquest món en què vivim, mostren una elevada apreciació de la diversitat. Accepten i els hi agrada que hi hagi diferents formes de ser i de pensar, i tenen especial sensibilitat per aspectes ecològics, per la natura i per la cura d’animals i plantes.

.

Contràriament, també se’n desprenen aspectes negatius.
Sí, també hem detectat àrees de millora importants. La gestió de la ira, de la por, de la vergonya són aspectes molt millorables. Ens han reconegut uns valors tendint a elevants que es bloquegen quan tenen por, que deixen de fer coses que els hi agrada per vergonya, o que més vegades de les que voldrien perden el control quan s’enfaden. També observem que a mesura que avança l’edat augmenta el sentiment de solitud i baixa el d’alegria. Per altra banda valors com la immediatesa, la pressa, el consumisme i la manca d’acompliment d’obligacions han quedat de manifest en aquest estudi, i cal donar resposta per l’impacte en forma de conducte que això pot tenir a la seva vida present i futura.

I un tercer tema destacable és la millorable comunicació emocional a les famílies. Ens diuen que se senten estimats, valorats i respectats dintre del grup familiar, que hi ha comunicació sobre ‘fets’ però no hi ha expressió emocional sobre ‘com em sento’. Sense dubte tenim molts reptes com a societat per aquests joves.

Presentació dels resultats

Per què creieu que les TIC provoquen als joves sentiments d’angoixa i impaciència?
El mòbil i les “noves” tecnologies (que per a ells no són noves), formen part de la seva vida diària com un element més. Senten que, si no tenen el mòbil, els hi falta alguna cosa, es mostren impacients quan no tenen resposta dels missatges enviats, angoixa si no estan connectats, tot i que ells mateixos diuen conèixer i ser conscients dels perills que internet pot tenir, i reconeixen tenir, malgrat tota la invasió tecnològica, més amics reals que virtuals. La velocitat i la immediatesa en què esperen les respostes fa que baixi el valor de la paciència tan necessària per assumir les situacions de la vida.

Cal estar alerta, sobretot en les franges d’edat dels més petits, a aquests sentiments d’angoixa, d’impaciència, etc., donat que tenen un impacte a la seva vida relacional.

.

I, malauradament, el bullying continua essent un dels aspectes més preocupants.
Sense dubte un dels aspectes que més ens ha sobtat de l’estudi negativament és la constatació de la presència del bullying entre els adolescents.

Un 15% de manera similar en totes les edats reconeixen haver patit bullying per part dels companys, i el que encara és més preocupant és que un 34% ha reconegut haver participat de manera activa o passiva en activitats d’assetjament a companys. I aquí no estem valorant si determinada acció és considerada com a bullying o no, sinó que la lectura és molt més dura i preocupant perquè vol dir el 34% han fet alguna acció que són conscients que ha fet mal a algun company, insisteixo de manera activa o passiva.

Com caldria actuar per reduir els efectes negatius i mantenir o potenciar-ne els positius?
Cal fer molta educació emocional preventiva a tots els nivells: en la formació del professorat i l’alumnat i en l’àmbit familiar. Perquè aquesta situació no arribi a produir-se, cal anticipar-nos orientant aquesta generació cap a la bondat i la sensibilitat per tot ésser viu, des de ben petits. Cal oferir models adults orientats a la pau i a la resolució pacífica dels conflictes. En definitiva, aprenen del que nosaltres som, i no tant del que nosaltres diem.

És important donar-los eines per a gestionar les seves emocions desequilibrants i saber-les reconduir: por, ira, enveja, frustració… Hem de ser capaços de crear espais protegits escolars i familiars, entorns on cada persona pugui créixer de la manera que li sigui pròpia des de la seva diversitat.

Foto de grup

Finalment, de què n’esteu més satisfets?
Estem satisfets del sentit del que fem, de la generositat, perseverança i dedicació dels professionals que ho han fet possible. Estem satisfets per la resposta generosa i col·laborativa de les escoles que s’han interessat pel projecte (val a dir que cadascuna d’elles ha rebut un informe propi a més de l’informe general i la comparativa). Pensem que els hi hem donat eines per a ser més sensibles al que senten els seus joves. Estem satisfets del suport que els mitjans heu donat per fer-vos ressò d’aquest treball que ens permet saber millor el sentiment dels adolescents i joves i així poder obrar en conseqüència.

En definitiva, ells seran els que continuaran la tasca de fer d’aquest món un lloc millor, més humà i més sensible a la vida. Són l’esperança i n’hem de tenir molta cura.

Moltes gràcies i enhorabona per la feina feta.

Entrevista: Ramon Texidó | Fotos: DComunicació

1 comentari per a “Mercè Conangla: ‘Cal fer molta educació emocional preventiva a tots els nivells’”

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per