dimarts, 12 de novembre de 2019
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Quan la tristor ens guanya

Albert Cebrián

Malgrat que tendeixo a ser optimista, sempre m’he resistit a donar consells als altres perquè embelleixin llurs vides. Així doncs: com aconsellar, o com viure, quan tens un problema al damunt que no té solució? Aleshores cal un exercici intens de reflexió o lliurar-te a la tristor, deixar-te guanyar per la tristor.

Sempre he considerat que hi ha quatre sentiments globals bàsics: alegria, tristor, por i seguretat. Hom pot dir que és una simplificació semblant a les dels clàssics quatre elements: aigua, terra, aire i foc. Efectivament és una simplificació que com a tal deixa de banda matisos. Però hi ha matisos que no interessen quan fem reflexions on cal, per a treure conclusions escaients, fitar els elements bàsics que les composen.

Afortunadament la tristor es pot compartir però no es contagia, com alguns ens han volgut fer creure. No hi ha onades d’alegria o de tristor que ens trasbalsen i ens fan canviar l’estat d’ànim, ans el contrari: els individus podem estar enmig d’una festa i a la vegada estar amb un estat d’ànim depressiu. O també és possible sentir-se feliç envoltat de persones tristes. Els sentiments es troben causats per un motiu o conjunt de motius en la majoria dels casos. Si l’origen d’un sentiment no té curació, cal aprendre un camí de resignació i potser acceptar un canvi de tarannà. Moltes vegades la no solució d’un conflicte no deixa espai per a l’esperança.

.

La Psicologia i també la Filosofia són disciplines del saber que haurien de donar indicacions per a la tristor ocasionada per problemes que no tenen solució. Encara presenten ambdues força mancances i probablement la recepta que ens donen no és pas la més adient.

I quan les disciplines del saber no ofereixen les respostes que cerquem, aleshores és quan podem caure dins la xarxa de l’autoajuda, la simplificació més extrema, la recepta de la resignació elaborada per les religions, les sectes, els xarlatans…I caure en aquestes xarxes significa més confusió, més patiment, més desesperació…

Quan els filòsofs, per exemple, no podem transformar els orígens de les tristors, aleshores la frustració és tan gran que ens replantegem la nostra tasca i, amb un xic d’empatia, ja tenim el llast per a deixar-nos guanyar per aquesta particular tristor.

Article: Albert Cebrián

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per