dilluns, 21 de octubre de 2019
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Toni Monguilod, el dret a morir dignament

Toni Monguilod

Després que en Toni Monguilod enviés aquesta carta a la premsa, s’ha produït una nova ona a l’entorn d’un problema que afecta moltes persones i famílies, amb el propòsit de sensibilitzar, fer prendre consciència d’una realitat i, sobretot, fer pressió per despenalitzar l’assistència al traspàs.

Avui TV3 que també s’ha fet ressò del comunicat, ha volgut visitar en Toni per donar a conèixer l’estat de la seva la situació i donar-la a conèixer.

En Toni Monguilod és un home familiar, d’amics i de poble. Una persona activa, lluitadora, objectiva i amb les idees molt clares.

.

La nota no pot ser més clara.

Amb el suport de la família i amics intenta fer valer el seu desig o millor dit la seva necessitat, amb convenciment, fermesa, enteresa i també amb sentit de l’humor, però aquesta etapa és molt dura per tots i voldrien que el comiat fos com ell demana, dolç i no que seguis aquest procés llarg i dolorós.

Lluitarà com sempre ha fet, per la família, pel poble i pels amics com va fer al llarg de més de 40 anys al capdavant de la revista mensual i independent ‘Som-hi‘.

.

Molts ciutadans, amics i companys estem amb tu, Toni, també amb la Magdalena i els vostres fills.

Estic convençuda que la tasca que has engegat serà eficaç, i t’ho agraïm perquè és per tu però també és per moltes persones més.

Article: Carme Beltran Boix | Fotos: Vicens Tomàs

 

El dret a morir dignament

.

.

Sóc un malalt terminal d’un parkinsonisme -atròfia multisistema-, que des que em varen diagnosticar la malaltia vaig tenir clar que arribaria el dia, no gaire llunyà, que m’hauria d’enfrontar amb la mort.

He viscut amb la malaltia uns anys, veient com m’anava deteriorant, i com els amics i coneguts no sabien quina cara posar quan em trobaven.

Ara ja hem arribat al punt que no em puc valer per mi mateix i he de dependre d’altres persones, sobretot de la meva esposa. I com que sé que això no té solució i me l’estimo molt i no vull que perdi la salut cuidant-me, he decidit acabar amb aquesta situació.

Però això no és tan fàcil. Quan vaig fer el Testament de Voluntats Anticipades ja no se’m va permetre posar-hi que moriria quan jo ho decidís. I els metges, tot i entendre la situació, no hi poden fer res, perquè tindrien problemes amb la justícia.

El dret a morir dignament és un dret que hauria de figurar entre els drets fonamentals en la Declaració Universal dels Drets Humans, i ningú hauria d’intervenir en la voluntat d’una persona que vulgui deixar aquest món si no fos per ajudar-la.

Als polítics els demano que despenalitzin l’assistència a traspassar perquè ajudarien a molta gent i s’estalviaria molt de patiment. I que dotin de mitjans per a la investigació de les malalties neuro-degeneratives, perquè ara no hi ha recursos ni per acceptar les donacions d’òrgans necessaris per a les investigacions.

Antoni Monguilod Ibáñez | Malgrat de Mar

 

1 comentari per a “Toni Monguilod, el dret a morir dignament”

  1. Carmen cokk ha dit:

    Totalment d acord. Si s ha de firmar a algun puesto podeu contar amb mi. Una abrassada i molta forsa

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per