divendres, 20 de setembre de 2019
Diari Maresme | Independent i Comarcal

‘Toy Story 4’, de Joss Cooley

Cap nen sense joguina

‘Toy Story 4’

Arriba als cinemes la quarta i última entrega d’una de les millors sagues de les marques Disney i Pixar, ‘Toy Story’. El comiat d’aquesta comèdia animada ha tingut un sabor especial a casa nostra, ja que l’estrena ha arribat precedida per la visita a Barcelona de Tom Hanks – veu original del personatge del cowboy de joguina Woody –, acompanyat del director de ‘Toy Story 4’, Joss Cooley, i els productors, per a promocionar la seva estrena.

El capítol final de ‘Toy Story’ serveix per reflexionar sobre el cicle vital de les joguines i la seva mort, que és la seva substitució. Un film sobre el relleu o la pervivència d’una joguina, la seva utilitat o el seu rebuig. Idea posada de manifest en el mateix pròleg amb el naixement de la germaneta d’Andy, Bonnie, en la llar protagonista que comporta el sacrifici d’una joguina, una nina de porcellana, Bo Peep, que acaba desapareixent d’escena en una nit plujosa. Transcorreguts nou anys després d’aquest pròleg, les joguines, liderades per Woody, han sobreviscut en l’habitació de la nena. El primer embat per evitar l’orfanesa de les joguines, la lluita per no ser oblidades i llençades a la brossa, ha reeixit.

.

I la trama s’inicia aleshores quan Bonnie va a l’escola i Woody es fica dins de la seva motxilla per cuidar d’ella. L’experiència escolar de la nena comportarà el naixement d’una nova joguina feta amb trossos del cubell de les escombraries, Forky, en un taller de manualitats. Introdueix un nou concepte de joguina, una mena de monstre frankensteinià, pedaços inerts ara reanimats per la il·lusió de la nena, la seva creadora. Un fet que comporta una cataracta de gags ben ocurrents al voltant del desig instintiu de Forky de retornar a les escombraries.‘Toy story 4’ es desenvoluparà majoritàriament fora de l’habitació quan el film esdevé un road movie amb la caravana familiar d’excursió. En aquesta aventura de carretera, el cowboy Buddy retrobarà la seva antiga companya, llençada al bagul de la història, en una botiga de vell, oficina d’objectes perduts. Es tracta d’un nou passatge brillant en què joguines de ventríloc es converteixen en éssers aterridors, una espècie de morts vivents en el castell encantat que és la casa d’antiguitats.

.

Una entrega tant divertida com intel·ligent que posa un esplèndid punt i final a una saga d’altura. Una nova aposta per la camaraderia, l’ajuda col·lectiva i la solidaritat de grup. Però també una bonica paràbola sobre la maduresa i la llibertat en la intempèrie, lluny de l’espai protector de l’habitació de les joguines. I com sempre, una pel·lícula d’animació que no s’extingeix amb els crèdits finals, ja que s’afegeixen noves bromes al final del final i que obliga a l’espectador a restar a la butaca fins a l’encesa de llums de la sala.

La fi de la saga podria ser fruit de la trista paradoxa que comporta l’era digital. La camioneta familiar, dotada de GPS, comporta la introducció de la informàtica en la trama, exemple simptomàtic del fet que la tecnologia digital ha entrat en les nostres vides, tot i que el món infantil de ‘Toy Story 4’ encara en resta al marge. La pròxima entrega de ben segur que seria un film apocalíptic, amb les joguines clàssiques intentant sobreviure per no morir exterminades en el reialme de la intel·ligència artificial, el regnat de les tabletes i les videoconsoles en les mans dels nens.

Article: Joan Millaret Valls

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per