divendres, 13 de setembre de 2019
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Vivim enganyats?

Imatges: Pexels

Descartes va plantejar, en una de les seves reflexions, l’existència possible d’un geni maligne que es dedicaria a enganyar als sentits de les persones, fent-los veure una realitat falsejada. Això em recorda a la mitologia grega, on hi havia una corrua de personatges que es dedicaven a desenvolupar tot tipus de malifetes als éssers humans, deixant-los coberts de confusió o de la més desesperant foscor. I tot plegat lliga amb la recerca de la veritat i la mentida, un passatemps mental que ha generat dites i refranys molt contundents.

.

L’experiència ens mostra que les veritats es van descobrint amb el pas del temps i a cada descoberta queden fixades les mentides. Però els filòsofs van més enllà d’aquesta evidència i assenyalen la incapacitat, dels instruments que emprem, per fer veure veritats. I aquests instruments bàsics són els sentits, mecanismes amb els quals podem captar els estímuls.

Ja a l’època de Descartes existien jocs amb els quals hom demostrava com els sentits ens poden enganyar. Els pensadors més arrauxats posaren en dubte, aleshores, la realitat que captaven.

Actualment el debat filosòfic sobre la construcció de la veritat sembla ja un xic obsolet, preferint-ne d’altres, com per exemple: identificar les dimensions reals que afecten les nostres vides.

.

La conceptualització de la veritat té a veure amb la Comprensió dels fenòmens reals. I hom pot afirmar, en aquest sentit, que hi ha tantes realitats com éssers vius.

De tot plegat es pot extreure que, tenint en compte que hi ha determinades funcions mentals que actuen com a sentits, el geni maligne de Descartes potser no sempre sigui extern a nosaltres.

Article: Albert Cebrián

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per