divendres, 10 de gener de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Josep Garriga

Any nou

Any nou

L’any nou, en arribar, el rebem amb optimisme, i a vegades, en marxar, ho fem amb cert pessimisme, donat que, generalment, s’han esfumat part dels propòsits desitjats. De vegades, potser també, per nostàlgia o satisfacció, en deixar enrere records, especialment enriquidors. L’alegria, la felicitat d’haver arribat, és suficient per estar content. L’ésser humà és generós […]

La caiguda d’un imperi

La caiguda d’un imperi

Ramón Areces era un home enamorat de la seva professió

Anys

Anys

Els anys no es tenen, es viuen. Sigues generós, somriu. Si vius la vida somrient viuràs doblement. El temps passa volant, i, sense adonar-nos la vida es va esgotant. Les minuteres dels rellotges són implacables, no perdonen; sempre van endavant. Quan ets jove vols ser gran. No tinguis pressa; tot arriba caminant. Els corriols t’abocaran […]

Romàntic

Romàntic

Sóc romàntic. Et puc prometre el cel, el sol i el mar, gaudir de la teva mirada, amb una paraula enamorada. Visc estimant-te, saps que t’estimo. Però tinc una qüestió: Val la pena viure, si és viu sense estimació? Quan et vaig conèixer, vaig tornar a néixer. Ben mirat, què sóc? Qui sóc? Un romàntic […]

‘Dolor’

‘Dolor’

Oh dolor!, que sense ser meu el sento com si s’endinsés en mi. Com si fos part de la meva ànima. I per més que el vull apartar més, es vol quedar. Què no seria capaç de fer per separar-te d’aquest dolor que et consumeix dia a dia. Per alleujar-te ho faria. Tot ell me’l […]

Gavina lliure

Gavina lliure

Es mou el temps, o només són les muntanyes, que arrosseguen cels i terres? Fa un any vas voler provar, una altra manera de volar. Ella sentia al seu interior, la crida de les altures; va voler provar, d’altres camins amb llum de llibertat. Per voler ser independent, la van deixar sola, la van titllar […]

Bogeria d’amor

Bogeria d’amor

No sé explicar el que sent el sentiment, quan sol sentir el que només ell en sent. Si no fos pel nostre amor, l’ànima per si sola, no fóra capaç de trobar la clau del seu destí. Obrim la porta, aquest és el camí. Sóc incapaç d’afrontar la situació d’estima, que no sé jo on […]

Espurnes

Espurnes

Les espurnes són petites, i constants partícules, que es fan i es desfan, il·luminant el nostre seny, amb el foc de l’esperança. De vegades les espurnes, ens exploten els sentits. No són aclaparadores, són senzilles, tendres. Brillen en els nostres ulls, com noves idees desinteressades. No en tenen d’enveges, somnis impossibles, ambicions desmesurades. No és […]

La Mare       

La Mare       

És tant i tant el que representa. Què puc dir de la mare? La mare és el símbol de la vida, és portadora de vida; dóna la vida per als seus fills abans de néixer, ella et porta al seu ventre. En arribar al món plorant, ella et consola en els seus braços, i et […]

Petjades que acaronen

Petjades que acaronen

Quan el sol s’aixeca tu ja has volat, l’has saludat i passejat. Vola Gavina, segueix volant. No defalleixis, descobreix nous viaranys, nous corriols, amb els teus vols. Continua caminant, per aquesta natura, plena d’inquietuds, flors i virtuts. Les teves petjades, són lleugeres, no trepitgen, acaronen. Són com dolços petons, que somriuen i et miren. El […]