És tant i tant el que representa. Què puc dir de la mare? La mare és el símbol de la vida, és portadora de vida; dóna la vida per als seus fills abans de néixer, ella et porta al seu ventre. En arribar al món plorant, ella et consola en els seus braços, i et […]

A vegades cal reconciliar-se amb la vida, deixar antigues maneres, queixes persistents i silencis inquiets. A vegades cal alçar-se de la taula on tot resta servit i amb un ordre conegut i, aleshores, sentir de nou la curiositat de l’infant o la innocència del vol dels ocells. Cal a vegades reconciliar-te amb tu i esclafar […]

Quan el sol s’aixeca tu ja has volat, l’has saludat i passejat. Vola Gavina, segueix volant. No defalleixis, descobreix nous viaranys, nous corriols, amb els teus vols. Continua caminant, per aquesta natura, plena d’inquietuds, flors i virtuts. Les teves petjades, són lleugeres, no trepitgen, acaronen. Són com dolços petons, que somriuen i et miren. El […]

L’any nou, a l’arribar, el rebem amb optimisme, i en ocasions al marxar ho fem amb cert pessimisme; donat que, generalment, s’han esfumat part dels propòsits desitjats. De vegades potser també, per nostàlgia, o satisfacció, al deixar enrere records, especialment enriquidors. L’alegria, la felicitat, d’haver arribat, és suficient per estar content. L’ésser humà és generós […]

Ningú ens pot prendre la Llum de Nadal per molt que el món canvia i doni voltes i sembla que tothom s’oblida d’on som; la Llum de Nadal, és sempre dins nostra. No es veuen pessebres ni àngels volant ens treuen la Estrella i El Nin del portal els cants de nadales, ja els troben […]

Entranyables i dolces festes. El caliu de la llar. Música familiar. La iaia, l’avi. L’escudella, la carn d’olla. El vers del vailet, a la cadira alçat. El brindis obligat. El xin xin de les copes, a tots ens ha alegrat. Una llàgrima de records. Xerinoles, bombolles, somriures, que esclaten plens de petons i torrons. La […]

Les muntanyes es mouen, fent pas, quan et veuen. Les pedres gaudeixen, amb la carícia de les teves petjades, esperant il·lusionades noves trobades. Els corriols somriuen, i viuen un aire nou quan et miren. Els arbres dominen. Llacs i rius refresquen, i humitegen. La llum és persistent, el sol està present. El cel dona color, […]

Si tu m’estimessis el món seguiria sent igual d’estrany i misteriós, igual de terrible Si m’estimessis potser a les nits no em sentiria tan menut i tan desprotegit Si et dignessis a donar-me esperances les meves pors seguirien fermes però segurament jo veuria més solucions I si finalment no m’estimes jo seguiré sent el mateix, […]

Avui, sí, és el primer dia de primavera; estic dinant a la terrassa mirant el mar. En aquest precís instant una Gavina blanca gran, preciosa, ha vingut volant i s’ha posat a la barana, junt al llimoner, a la vora meu. M’ha mirat i m’ha insinuat: Em dons d’aquest menjar bo que tens en el […]

Ara, en aquest instant, neix un dia molt especial. Diuen que és el dia de l’amor; sí, el dels enamorats. No sé si això és gairebé així? Jo diria que l’amor no distingeix un dia de l’altre. La persona enamorada ho està cada dia de la seva vida; cada segon de la seva existència. Des […]